Converses olímpiques

Van crear escola i els mes agosarats diuen que són els precursors de les actuals ONGs. El voluntaris olímpics van fer possible que el somni es fes realitat i allà on no hi arribava el pressupost hi va arribar la voluntat de la gent. Hem tornat a demanar voluntaris. Han desempolsat els seus records i el seu somriure i han expressat l'orgull que senten per haver ajudat Barcelona a fer uns dels millors Jocs de la història de l'olimpisme. Tertúlia amb Andreu Clapés i Flaqué, responsable del voluntariat

Ha estat la veu de molts Jocs Olímpics. D'estiu i d'hivern. Olga Viza, barcelonina, periodista, va marxar un bon dia a treballar a Madrid i des d'aleshores ha tingut l'honor, la responsabilitat i el plaer d'acostar-nos els Jocs cada dos anys. la periodista ha estat la més cauta a l'hora de revelar secrets. Tot i el temps passat, Viza sembla que manté tancat el calaix dels fets delicats

El publicista Lluís Bassat està orgullós dels Jocs Olímpics de Barcelona. Del que va fer i de com van sortir.

Sentirem Lluís Bassat parlar de les seves baralles amb el comitè organitzador per imposar la seva idea de la cerimònia i de la lluita per evitar una paella gegant per a setanta mil persones a l'Estadi Olímpic o un espectacle amb un Miura i un colom blanc, que haurien estat l'emblema dels Jocs. S'emociona quan m'explica la seva relació amb Pasqual Maragall. Bassat explica moltíssimes coses de Barcelona 92, els Jocs que van situar la ciutat de cara al mar, al mapa del món modern i al cor de

Antonio Rebollo, ex tirador amb arc paralímpic ens explica moltes coses: que no va saber fins a última hora –i això és literal– que seria ell qui dispararia la fletxa; que es va cremar mentre la tensava a causa del vent que feia a l'estadi; que guarda aquella sabata "enorme que llevaba con el traje, que parecía un anuncio de OMO lava más blanco". Quan li van dir que ell era l'escollit dels dos arquers que esperaven "a les tripes" de l'estadi poc abans que comencés la inauguració, va respondre un