Els darrers 10 anys no han estat especialment brillants a Broadway. Però ens han deixat un grapat de cançons, interpretacions, imatges i històries que passaran sens dubte a la història.

La coreografia sempre ha estat un dels elements principals en un musical americà. Però entre el seu naixement i el seu present hi ha tota una evolució sobre què significa ballar a Broadway.

La sàtira ha estat sempre un gènere molt apreciat en el teatre musical. Però, estava preparat, Broadway, per s un musical ple d'acudits sobre els mormons, els rituals africans, la sida, la sexualitat i "Star Wars"? "The Book of Mormon" demostra que sí.

La primera dècada del nou mil·lenni va ser dura per a Broadway. Se'n va ressentir la qualitat dels espectacles i de les partitures, però finalment va aconseguir un cert equilibri entre allò més descaradament comercial i allò més creatiu.Malgrat que no abunden les grans idees al Broadway dels primers 2000, alguns espectacles marquen el pas amb nous sons, noves idees i nous temes. "Wicked" és un dels musicals més controvertits de la dècada; per uns, una mediocritat creativa; per d'altres, un

"Hairspray" és un musical divertit i festiu que parla de temes seriosos. La segregació racial als EUA durant els anys 60 i la discriminació que pateixen les dones amb sobrepès són el teló de fons d'aquesta comèdia esbojarrada que té molt poc de superficial. En repassem les diverses versions teatrals i cinematogràfiques. I que no pari el ritme!

CITY OF ANGELS i EL MISTERI DE CY COLEMAN Què passa quan uneixes novel·la negra, cinema de detectius i el talent de Cy Coleman? Que tens una petita joia del musical americà, City of Angels, que es reestrenava recentment al West End londinenc i que investiguem aquesta setmana. LA PERLA: DUET DE LA CODEPENDÈNCIA Randy Graff va estrenar a Broadway City of Angels i anys més tard interpretava el seu tema més popular en un medley original, divertidíssim i fresc.

Sens dubte, "The Phantom of the Opera", d'Andrew Lloyd-Webber, és un dels clàssics populars del teatre musical. Però és tot perfecte? Analitzem els errors i els encerts de la dramatúrgia, la composició, la direcció i el càsting d'aquesta obra emblemàtica. "The Music of the Night" és el tema més popular de "The Phantom of the Opera". Però sabieu que la seva història ve de molt enrere?

Broadway encara la fi de segle intentant allunyar-se del model britànic però buscant l'èxit comercial. I el trobarà de la mà de la corporació Disney, que aportarà el contrapès a una dècada de foscor temàtica i escènica en el musical americà. La perla serà "Another day". "Rent" és, sens dubte, el millor musical americà dels 90. I "Another day" esdevé llavors, igual que ara, quasi un crit a la supervivència. Aquí en teniu una de les millors versions!

Quan Emma Thompson es va convertir en l'única persona de la història del cinema que ha guanyat un Oscar d'interpretació i un altre de guió, a mitjans dels 90, la cantant i actriu Paula Jornet (Pavvla als escenaris musicals) encara no havia nascut. Tot i així, l'actriu britànica, capaç de brillar en la comèdia i en el drama amb la mateixa intensitat, és tot un referent per a la nostra convidada d'avui. A totes dues els agrada disfressar-se de tant en tant.

La recuperació econòmica de Nord-amèrica va significar també la recuperació de Broadway als anys 80. Però com s'havien d'encarar els nous temps musicalment i creativament? La resposta no va arribar de Nova York, sinó del West End. Començava la conquesta britànica de Broadway i la resposta estatunitenca no es va fer esperar.

Gene Kelly deia que Fred Astaire era el Cary Grant de la dansa i que ell era el Marlon Brando. Algú va dir que l'un ballava a terra i l'altre, a l'aire. Eren dos estils diferents i tots dos igual de brillants. Ens van fascinar i van omplir les pantalles dels cinemes i de les televisions durant dècades. Dediquem un programa a repassar-ne la trajectòria i davant la pregunta recurrent de qui era millor ens rendim i acabem responent: tots dos!

El gato negro (título original en inglés: The Black Cat) es un cuento de horror del escritor estadounidense Edgar Allan Poe, publicado en el periódico Saturday Evening Post de Filadelfia en su número del 19 de agosto de 1843. La crítica lo considera uno de los más espeluznantes de la historia de la literatura. Sigue al Club Misterio en sus redes sociales Instagram: https://www.instagram.com/clubmisterio/ Spotify: Club Misterio Blog : http://www.clubmisterio.com/

El musical nord-americà travessa els seus moments més crítics a la dècada dels 70. Allunyat del gran públic, sense poder ser el referent musical de les noves generacions i en plena crisi econòmica, només li queden tres opcions: aferrar-se a la tradició, adoptar els nous sons i temàtiques o reinventar-se. La Perla: "At The Ballet" "A Chorus Line" és possiblement el musical definitiu dels 70. Aquí en deixem una versió que uneix veus del musical clàssic amb el més modern.

"El millor dels temps" torna amb el desig d'aportar la vitalitat, l'alegria i també l'esperit crític que ofereixen els musicals a totes les situacions socialment o històricament complicades i dedica la seva primera emissió a homenatjar Stephen Sondheim, que ha fet 90 anys durant aquest confinament. Ho fa amb un primer programa basat en cançons d'aquest compositor que inspiren, reconforten o animen.

Save the Cat! es un manual para escribir guiones de cine. Su autor, Blake Snyder, defiende la idea de que en el fondo todos queremos que nos cuenten siempre la misma historia, sólo que de manera distinta. En este episodio, hablamos de los 15 puntos que plantea desde su libro con ejemplos y experiencias personales. Síguenos en Facebook: https://www.facebook.com/CliffhangerM/

Per un dia, el guionista, presentador i productor de televisió Toni Soler no ens explicarà què "Està passant", sinó el que estava passant 21 segles enrere, any amunt, any avall. Com a bon apassionat de la història, al Toni l'entusiasma l'època romana, i en el seu moment es va empassar un munt de pel·lícules amb togues, túniques, espases i sandàlies ben lluents. En repassarem algunes de les més destacades. A "Les intocables", recordem un dels thrillers més efectius dels 90, "Sospitosos

De "Hello Dolly" a "Hair". Així podríem descriure el canvi brutal que fa el musical de Broadway en la dècada en la qual els EUA es rendien al rock, i el teatre intentava saber com entrar en una nova època.

Celebrem l'aniversari d'una de les obres més revolucionàries del musical contemporani, "Company" de Stephen Sondheim analitzem què va significar en el seu moment el seu dur plantejament sobre el món de la parella i com ha sabut (o no) adaptar-se als nous temps.

L'any 2000 es va produir una coincidència curiosa en el món del musical: l'estrena quasi simultània de dues adaptacions de The Wild Party, el poema de Joseph Moncure March, per Michael John LaChiusa i Andrew Lippa respectivament. Dues aproximacions tan diferents que ens permeten copsar l'estat del teatre musical a l'inici de segle.

N'hem parlat de manera col·lateral en els programes dedicats a Scorsese i Coppola, però ja era hora que dediquéssim un "Memento" a un dels actors més importants de la història, capaç de transmetre l'amenaça del mafiós i la tendresa del desvalgut amb la mateixa eficàcia. Ivan Massagué, que acumula èxits a la televisió com "Benvinguts a la família", al cinema amb "El hoyo" i al teatre amb "Aquella nit (Una obra de teatre amb cançons)", ens proposa homenatjar l'actor amb la piga més famosa, Robert De