El teatre documental és un gènere teatral que ja fa anys que està constantment impactant a la cartellera catalana. Però darrere d'aquesta mena de teatre hi ha una persona o un conjunt de persones que es dediquen a fer una feina que va més enllà de la dramatúrgia: la investigació periodística. El teatre documental o el teatre Verbatim (una variant del primer) beuen de la realitat, d'una realitat que mereix ser investigada, analitzada, processada i entesa. Tota aquesta investigació sobre un tema,

Conversem amb l'escriptor, periodista i codirector de la sèrie documental "La sagrada familia" (HBO Max) sobre la història del clan Pujol-Ferrusola. La docusèrie recorre més de 60 anys d'història a través de la figura de l'expresident de la Generalitat i el seu cercle familiar i hi participen més de cinquanta personalitats de la política, la magistratura i el periodisme. Segons Trueba, "ningú té interès a lapidar el personatge" i assegura que cal deixar que els espectadors arribin a les seves

Sabies que el Liceu va ser el Teatre Nacional de Catalunya? Per entendre-ho ens hem de traslladar a la Guerra Civil, i hi anirem acompanyats d'Enric Calpena, periodista i historiador, així com de Francesc Foguet, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Crèdits imatge: El Liceu com a Teatre Nacional de Catalunya. Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu.

Que els gatis 🐈‍⬛ són un fenomen mundial 🌍, ho sap tothom😻! També les plataformes de sèries 🎞️ que cada vegada tenen més propostes per a Cat Lovers amb sèries i documentals protagonitzats per felins🙌🏻. L'últim que hem vist i que, si has escoltat l'episodi #️⃣0️⃣, va ser el detonant d'aquest podcast🎙️, és "En la mente del gato"🧠🐈. Està a Netflix i durant una hora aprofundeix en la fisiologia i la psicologia dels gatetes 🐱 amb l'objectiu d'ensenyar-nos veritablement com d'especials són 🧡 i

En el Dia Mundial de la Infància fem un programa especial dedicat als infants i a la salut mental. Parlarem amb la Mireia Plans, fotògrafa, i amb el Lluís Escala, psicòleg, i presentarem el documental acabat d'estrenar "Material sensible" que retrata el procés artístic de superació mitjançant la fotografia de víctimes d'abusos sexuals en la infància. A "de 0 a 3" la Lyona, ens porta avui una reflexió en primera persona, molt necessària, de com l'afecte físic és essencial per a un desenvolupament

Joaquín Sabina presenta un documental sobre ell mateix i en una roda de premsa ha dit que ja no és tan d'esquerres com abans perquè el comunisme o les esquerres llatinoamericanes l'han decebut. I també perquè, diu, té orelles i ulls. L'Empar també en té, d'orelles i ulls.

Òscar Font ens explica el drama de Natalia Lozano, que va anar a l'estrena del documental de Dulceida però va acabar marxant a casa abans de veure'l. Una bona historieta.

El Gran Teatre del Liceu és un teatre d'òpera, però no s'hi programen només òperes. Fem un recorregut pels espectacles que es programaven en els primers anys del Liceu i els que es programen actualment. Ens hi acompanyen Jaume Tribó, mestre apuntador del Liceu; Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu; Lluís Permanyer, periodista i cronista, i Enric Calpena, periodista i historiador. Crèdits imatge: Recital Sondra Radvanovsky i Piotr Beczala al Liceu. Fotògraf Antoni Bofill. Arxiu

Tornen Surfing Sirles. Si hi ha una banda catalana de culte d'aquests últims anys, és Surfing Sirles. El grup ja no està en actiu, però el seu record continua viu. Acaben d'anunciar un concert de retorn i per això hem convidat el cantant, Martí Sales; l'acompanya Lulú Martorell, la realitzadora del documental "Material Sirles", que aquests dies es projecta al festival In-Edit.

L'any 1837 naixia el Conservatori del Liceu, i amb ell la gènesi de l'actual Gran Teatre del Liceu. Maria Serrat, directora general del Conservatori del Liceu; Benet Casablancas, compositor i antic director acadèmic del Conservatori; Eduard Giménez, tenor i antic professor de cant del Conservatori, i Serena Sáenz, soprano que va formar-se al Conservatori, ens ajudaran a entendre la història d'aquesta institució històricament relacionada amb el Gran Teatre del Liceu. Crèdits imatge: Conservatori del

La relació entre un teatre i el seu públic és molt estreta, i en el cas del Liceu molt singular. En aquest capítol coneixerem la rivalitat entre el públic liceista i el del Teatre de la Santa Creu, però també un ofici desaparegut, la claca, a més de les institucions creades, precisament, pel públic del teatre. Ens hi ajudaran Joan Fuster, historiador i professor a la Universitat Oberta de Catalunya; Albert Vilardell, durant molts anys crític musical i d'òpera en diaris com El Mundo o revistes com

Comença l'In-Edit. El festival In-Edit celebra la vintena edició i a partir d'avui es projecten desenes de documentals musicals als Aribau Multicines de Barcelona. Parlem amb els directors del documental inaugural, "Meet me in the bathroom", i amb el protagonista d'una altra de les cintes, Irmin Schmidt, l'únic supervivent de la formació original del mític grup alemany Can.

Vam descobrir-la quan el documental "Sempre dijous", que ella protagonitza, va guanyar el Festival In-Edit. Dos anys després, s'ha decidit a publicar el primer single del seu debut, un tema titulat "Estròfica", que és la seva pròpia versió d'"El cant de la sibil·la", la cançó que sempre cantava amb el seu padrí. Descobrim les interioritats i alguns secrets de l'artista mallorquina que més farà parlar el 2023. 01 "El cant de la sibil·la" 02 Emily King - "Georgia" 03 Joao Gilberto - "Estate" 04

En l'actualitat el Liceu és un teatre de titularitat pública gestionat per una Fundació, però en els seus orígens era un teatre privat. Què va motivar aquests canvis? Manel Bertrand, membre de l'antiga Societat de Propietaris; Josep Maria Bricall, catedràtic jubilat d'Economia de la Universitat de Barcelona; Narcís Serra, exalcalde de Barcelona, i Helena Roca, cap de mecenatge del Liceu, ens ajuden a entendre aquesta evolució. Crèdits imatge: "Turandot" de Núria Espert, òpera que va reinaugurar el

L'actual Gran Teatre del Liceu va obrir les portes l'any 1847, però els seus orígens els hem de trobar 10 anys abans en un altre indret de Barcelona. El periodista i historiador Enric Calpena ens ajudarà a entendre-ho, però també la directora general del Conservatori Liceu, Maria Serrat. Crèdits imatge: Detall d'un gravat del claustre del convent de Montsió (1854). Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu.

"Cerdita", de Carlota Pereda, s'endú el premi Méliès, concedit al Festival de Sitges. Mentrestant, un altre film pioner del terror d'aquí, "[·REC]", ha celebrat els seus 15 anys amb un documental on els dos directors, Paco Plaza i Jaume Balagueró, revelen molts dels seus secrets. Ho explica el nostre enviat especial a Sitges, Marc Garriga.

Robert Englund ha presentat al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges un documental sobre la seva vida a Hollywood. Entre altres coses, ha explicat que ell ja no té malsons, però que entén que el cinema de terror apassioni, sobretot el públic juvenil, perquè és l'únic moment en què han de lidiar amb la mort. Ens ho explica el nostre enviat especial a Sitges, Marc Garriga.

Què és exactament l'òpera catalana? En aquest capítol d'"Històries del Liceu" fem una aproximació a la creació catalana, en col·laboració amb el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Cortès. I descobrim una òpera que ara mateix s'està gestant, "Alexina B.", acompanyats de la seva compositora, Raquel García-Tomás. Crèdits imatge: Raquel García-Tomás. Fotògraf: Lluc Queralt. Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu.

Entrevistem Fermín Muguruza. Parlem amb un mite, gairebé una llegenda. I és que el basc Fermín Muguruza fa dècades que està ajudant a transformar la música. Ho va fer amb Kortatu, amb Negu Gorriak i ara ens presenta la segona part del projecte "Black is Beltza", un documental i un còmic molt reivindicatiu.

L'any 1913 es produïa la que es considera l'estrena més rellevant de la història del Liceu, en aquest capítol us ho expliquem amb l'ajuda de la periodista Rosa Massagué. I és que al llarg d'aquests 175 anys, al Liceu s'hi han produït grans estrenes que us volem recordar. Imatge: Detall del cartell de "Parsifal" del Liceu la temporada 1913-1914. Arxiu Fundació del Gran Teatre del Liceu.