La geògrafa política i artista sonora Anja Kanngieser opera entre les coordenades que uneixen espai i so, un col·lapse de disciplines totalment natural als seus ulls i que sol causar més estranyesa en el compartimentat món de l'acadèmia i les ciències, que en la indisciplinada pràctica artística.  En este podcast,  escoltem nosaltres a Anja Kanngieser. L’Anja reflexiona sobre l'escolta expandida, l'inaudible i el nostre antropocentrisme, narra el seu interès primigeni en la governança sonora i

A través d'una combinació de recerca artística, treball detectivesc i un enfocament gairebé forense del nostre rastre de dades quotidià, el treball de la Joana Moll exposa alguns dels problemes més urgents de la nostra existència digital. Els seus projectes de recerca, xerrades, tallers i obres d'art es colen per les esquerdes d'aquests gegants tecnològics per tal d’entendre millor la seva naturalesa polimòrfica i revelar algunes de les capes ocultes que donen forma i sostenen el fractal

Avui dediquem el programa #OnaCultural en #confinament a la #Filosofia i al #teatre. #onadesants 94.6 FM onadesants.cat #cultura

Per a la trompetista, percussionista i música argentina Tatiana Heuman, el món és una pista de ball i el camí del so s'obre cos a cos, a base d'intuïció, moviment i baquetes. La paradoxa es produeix doncs en el registre, quan l'espontaneïtat i la corporalitat queden reduïdes a mers compassos en una línia de temps. En aquest podcast, Tatiana Heuman ens parla de música que travessa el cos, d'encreuaments entre la dansa i la percussió, de sons que mouen, de folklore desconstruit, d'ensenyament formal i

L'artista finlandesa Terike Haapoja ens convida a imaginar aquest posthumanisme, un «nosaltres» híbrid, expansiu, empàtic on càpiguen l'ambigüitat i la diferència, l'enteniment polític entre espècies, i on s'acabi per sempre amb la mòrbida fantasia de l’excepcionalisme humà i de la jerarquia de les espècies. Informada per conceptes com el veganisme negre de Syl Ko, la teoria expandida dels drets dels animals de Donaldson i Kymlicka o la politica sexual de la carn de Carol J. Adams, Terike s'atreveix

Susan Bee reivindica el potencial polític i subversiu que art i plaer despleguen quan s'uneixen. I és així com en la seva obra –tant en els seus collages i pintures, com en els seus llibres d'artista– la imaginació, la poesia, l'humor, la subjectivitat, les textures, els colors, els traços i la matèria cobren un paper determinant. La seva formació com a artista, a les acaballes dels seixanta, va avançar en paral·lel als seus primers contactes amb l'activisme feminista i amb d’altres moviments civils

Fefa Vila Nuñez és artivista queer feminista, sociòloga, mare, assagista, docent i diverses coses més. A més a més, va ser impulsora del col·lectiu lèsbic LSD (1993-1998) que, al costat de La Radical Gai, va ser una referència als noranta de militància queer-artivista a l'Estat espanyol. Amb les seves accions político-artístiques, LSD i La Radi reivindicaven noves maneres d'entendre el cos, el sexe, la vida, la mort, el desig, l'amistat, les relacions familiars i laborals i l'acció política. En

L'obra d'Isaac Julien transita per espais liminals. Zones de confluència entre la fotografia, el cinema i la instal·lació; la coreografia i la dansa; la poesia i la música... i la infinitat de possibles iteracions, revisions i versions possibles que pot obrir un treball sistemàtic amb l'arxiu. Punts de trobada en els quals ficció, documental, narrativa i radicalitat convergeixen per a produir imaginaris i relats de factura estètica curosa i profunda acció política, que desafien, amb les seves

Procés, liminalitat, mediació, transmissió, ràdio, ressonància, oralitat, arxiu i abundància. En el nostre encreuament i coincidència amb l'artista, mediador, educador i músic ucraïnès Anton Kats “es van alinear els astres” per a posar a prova formats i aprenentatges previs. Tres trobades en remot, sis hores d'enregistrament i diverses tisores en flames han donat forma aquest cadàver exquisit des del qual abordem un discurs i una pràctica que tendeix a desbordar-se i excedir-se tant en els matisos

L’artista i productora belga Céline Gillain alternava el seu treball com a professora d'art en un institut amb la pràctica solitària de la pintura del seu estudi de Brussel·les, fins que un dia va dir prou i va convocar una residència per a sis dones artistes a casa de la seva àvia. Cinc anys d'experimentació col·lectiva i en femení li van obrir camí a la concepció de performances híbrides i en solitari, entre la recerca artística, la posada en escena de la seva escriptura especulativa i les seves

La professora Oyèrónké Oyèwùmi analitza les maneres en què l'universalisme de l'acadèmia distorsiona la comprensió de les cultures africanes, especialment en l'àmbit de la raça i el gènere. En aquest podcast, Oyèwùmi parla sobre edat, experiència i respecte, desaprensió i acadèmia, despulla i espiritualitat. Analitza l’oxímoron contingut en la noció de “mare soltera”, vist des de la cultura yoruba, i assenyala també com l'observació de pràctiques comunitàries provinents de cultures no-occidentals

El poeta xilè Manuel Sanfuentes ens parla d'Amereida, una travessia empresa per un grup de poetes, arquitectes i filòsofs, des de Tierra del Fuego fins a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia, durant el transcurs de 1965. Anys més tard, l'experiència evoluciona cap a Ciudad Abierta, un projecte co·lectiu que habita en una enorme extensió de dunes, aiguamolls i rierols prop de l'oceà Pacífic, d’on sobresurten una sèrie d'arquitectures i pràctiques experimentals, imaginades i executades de manera

L'artista/científic David Burraston parla sobre el seu projecte rainwire i de com l'ús de la pluja com mitjà creatiu l'ha dut a una recerca en curs que podria superar algunes deficiències reconegudes en el camp dels mesuraments de precipitació. També parlem sobre sistemes complexos i pràctiques creatives en l’àmbit de la ciència, amb una descripció general dels autòmats cel·lulars i les seves aplicacions, incloses les seves troballes sobre l'autoorganització de l'espai de regles utilitzant

La compositora i productora americanaLyra Pramuk comparteix moments clau de la seva infància i adolescència, atravessada per una educació religiosa i musical rigoroses, i el camí posterior per deconstruir la identitat assignada, aferrant-se a la seva afició per la ciència ficció i els jocs de rol com a instruments bàsics per reinventar-se. Parlem també de performativitat, resistència al text, música no verbal, el treball en directe vs l'estudi, les lògiques d'enregistrament de la indústria musical,

Naeem Mohaiemen parla sobre polítiques pragmàtiques i masculinitats fallides, sobre Yasser Arafat, Muammar Gaddafi i Salvador Allende, sobre les històries posteriors de "Two Meetings and a Funeral", sobre el Moviment dels països no alineats i la Organització Islàmica de Cooperació. Parlem també sobre la dimensió generativa de la malenconia, la política entre bastidors i la importància de persistir en la cerca de tot allò que encara desconeixem.

L'artista, investigadora i activista Helen Pritchard destaca alguns dels seus treballs i projectes col·lectius, que articulats en la zona més o menys grisa en la qual la computació es creua amb la geografia, el disseny i la tecnociència ciberfeminista. En aquest recorregut, señalem tota mena de dobles enllaços: orques i sensors, fòssils i fracking, alpaca i receptes, ovelles i infraestructures de dades.

Aura Cumes traça un lúcid recorregut històric a través dels processos colonials, analitzant els mecanismes de submissió, violència i usurpació amb els quals perversament s'ha anat modelant la identitat de l'indi-índia-servent relegat al progrés i benestar de l'home blanc, les seves famílies i el seu capital. Racisme i sexisme avancen així en paral·lel en una trama de depredació en la qual sovint s'entrecreuen les jerarquies.

Nora Sternfeld problematitza el gir educatiu i parla de la crisi de la institució museística, de pedagogia radical, d'emancipació i d'aliances, de para-institucions, d'estratègies de desaprenentatge i coneixement col·lectiu projectat al futur.

Ramon Amaro introdueix les bases de l'aprenentatge automàtic, la lògica amb les que aquest sistema artificial assigna valor, la col·lisió entre la negritud i l’artificial, les seves faltes i el problema d’impunitat que massa sovint aquestes provoquen. A més, reivindica una resistència tecnològica que passaria per sacrificar la percepció actual del món i de nosaltres mateixos.

David Levine parla de precedents històrics d'allò que ell mateix descriu com a “infiltracions“ en la vida quotidiana, com “The Mythic Being” d’Adrian Piper, “Following Piece” de Vito Acconci o “Roberta Breitmore” de Lynn Hershman Leeson. Prop d'una hora conversant sobre realitat i ficció, representació, invisibilitat, bucles i desaparicions de tota mena.