Malcolm Le Grice parteix de “Berlin Horse”, la seva obra de 1970 present a la Col·lecció MACBA, per parlar també de cinema expandit, estructuralisme materialista, latència, suspens i la representació del temps al seu treball.

Andrea Fraser parla sobre els reptes i limitacions de l'activisme cultural, sobre els subcamps de l'art, la relació dels artistes amb el mercat i els models de museu en l'era neoliberal.

Carlos Garaicoa ens parla sobre els seus anys de formació a Cuba, la necessitat imperant de superar els relats post-colonials, la seva faceta d’activista cultural i sobre la seva obra "Yo no quiero ver más a mis vecinos" (2006), que forma part de la Col·lecció MACBA.

Toni Serra/Abu Ali parla de trance, de llums, d'ombres, de transicions, de condicions de vida i possibilitat, de veure i de vetllar, de somiar i de desaprendre. I de plantes, clar.

Antoni Hervás parla de fanzines expandits, d'atracaments, de la seva àvia, de parcs temàtics de sirenes, d'Hèrcules, de fotocòpies i d'entendre el lúdic com un sistema de resistència.

Enric Farrés parla sobre col·leccionar obsessivament, sobre el valor de l'efímer, sobre l'ús de la mentida com a estratègia creativa, sobre la relació de complicitat amb els que l'envolten i sobre altres facetes del seu treball.

El sociòleg Pascal Gielen parla sobre postfordisme, autonomia i mobilitat, sobre les paradoxes de l'art comunitari i la importància del dissens artístic en una possible economia de béns comuns, encara latent i per venir.

Angela Dimitrakaki parla sobre la nova crítica feminista; sobre els límits de la democràcia, les argúcies del postcapitalisme i l'ambivalència dels comuns. Revisem també les nocions de comissariat radical, pràctiques col·laboratives i art biopolític.

Bifo parla sobre assassinats en massa, en relació al cinema, la salut mental, la neuroplasticitat, l'amistat, la ironia i, en última instància, l'esperança.

Mitjançant un conjunt de pràctiques orientades a inspeccionar tots els plecs i estrats psicològics del real, Matt Mullican passeja al voltant de nocions com ara virtualitat, cosmologia, subjectivitat o teatre de la memòria. A FONS ÀUDIO #36 ens parla sobre la vida a l'altre costat del mirall, les diferents maneres de manipular un cadàver i la capacitat inesgotable de la ment humana per construir mons imaginaris o paral·lels.

Michel Feher parla sobre el programa neoliberal i sobre les repercussions que ha tingut a l'educació i la cultura. Analitza també el valor del llenguatge, tant en les seves arrels liberals com en la transformació que ha sofert en els últims anys mitjançant la economització de la política.

Megan Prelinger parla sobre literatura efímera, el funcionament intern de la Prelinger Library i la possibilitat de veure el món a través de l'òptica de documents quotidians.

Aquest mix de Morten J. Olsen per a la sèrie INTERRUPCIONS presenta un viatge extrem, complex i llarg d’introducció al món de la percussió, que posa sobre la taula les teories personals d’OIsen. Tal com el mateix Morten apunta: “una experiència d'escolta llarga i dolorosa de música percutiva”.

Eyal Weizman parla sobre els principis bàsics de l'arquitectura forense, les seves aplicacions pràctiques i la seva vinculació al món de l'art i la creació.

Fatima El-Tayeb parla sobre la necessitat de reevaluar la narrativa internalista d'Europa, i el discurs de la integració. El programa analitza el paper de la raça en la construcció d'aquest relat i proposa la formació i recuperació d'arxius com a estratègia per desplegar un altre tipus de narratives.

Rasha Salti parla sobre la metodologia de rescat d'imatges que utilitza en les seves recerques, i sobre algunes de les seves repercussions. La seva anàlisi postcolonial sobre la producció artística durant la modernitat propicia noves narratives sobre els antics conceptes d’Orient i Occident, a més d’una reinterpretació de certes dates, claus per a la creació a banda i banda de la dialèctica de l’alteritat i per a l'aparició de discursos d’esquerres subjacents.

Entrevista amb Georges Didi-Huberman sobre els problemes relacionats amb la nostra manera de veure i interpretar les imatges, una qüestió problemàtica que es deriva de la pròpia definició d'imatge, i de la jerarquia que històricament ha estat imposada a la dialèctica entre paraules i imatges.

David Crowley repassa la relació d'Oskar Hansen amb l'escena electroacústica polonesa del segle XX, i el paper de l'estudi experimental de ràdio a Varsòvia en l'entramat musical des de finals dels anys cinquanta fins al redisseny de Hansen als anys seixanta.

Paul B. Preciado, co-comissària, juntament amb Teresa Grandas, de l'exposició "La passió Segons Carol Rama" ens ofereix un recorregut assagístic per la trajectòria de l'artista i desgrana els successius processos de invisibilització als quals aquesta ha estat sotmesa, fins a convertir-se en "la nostra extemporània més absoluta".

Entrevista amb Alicia Kopf sobre els seus processos de recerca, dels seus darrers projectes i de l'ús de metàfores com ara la impossibilitat d'entrar a casa, la conquesta d’un cim o l'exploració de les regions polars.