Artefatti è il podcast sull’arte, dalla più interessante alla più truffaldina, di Francesco Bonami (@thebonamist) e Costantino della Gherardesca (@costantinodellagherardesca). dal sito "https://www.dellagherardesca.com/"Costantino della Gherardesca nasce a Roma nel 1977, ma trascorre tutta l’età scolare all’estero, sino a laurearsi in filosofia nel Regno Unito.Il suo debutto televisivo avviene per caso, nel 2001, grazie ad un’ospitata nel programma di Piero Chiambretti Chiambretti c’è su

Lucía Egaña és artista, escriptora, docent i activista transfeminista antiracista. Investigadora desadaptada, fa anys que posa en pràctica diferents protocols per a autoinstituir pràctiques i espais articulats des del col·lectiu. La seva metodologia indisciplinada -o subnormal, com l’anomena ella mateixa- reivindica l’esperpèntic, el brut i el marginal com un camp fèrtil per a posar a prova diferents dispositius relacionals, formatius i/o artístics. Experiments diversos que tan aviat s'ancoren en

Cabello/Carceller són Helena Cabello i Ana Carceller, un col·lectiu artístic que des de principis dels noranta qüestiona les arbitrarietats i restriccions que la divisió de gènere imposa sobre els nostres cossos, espais, representacions i comportaments. En aquest podcast, Cabello/Carceller aposten per infiltrar-se en les institucions, per a assenyalar les maneres en què les veus queer són excloses sistemàticament dels espais de poder. A través de la seva obra repensem també aquests espais que

In questo episodio, il direttore responsabile Giuseppe Francaviglia e Alice Oliveri si occupano del concetto di "politicamente corretto", ormai trasformatosi in una scusa per litigare. Oggi l’espressione "politicamente corretto" non significa quasi nulla, e viene usata, un po' a caso, per denunciare una fantomatica censura morale ad opera di quelli che un tempo con la stessa superficialità venivano chiamati "buonisti". Ma in un Paese in cui l'offesa e la prevaricazione sono all'ordine del

Un gra d'arròs reposa en un camp a la vora del riu Mekong. Un búfal d'aigua trenca el sòl als arrossars d’Ifugao a les Filipines. Una caixa negra amb llavors d'arròs és col·locada en un prestatge del Banc Mundial de Llavors de Svalbard a Noruega, a -18 ° C. A partir d'una llavor tan normal i corrent, l'artista i acadèmica Elaine Gan teixeix una xarxa dinàmica de relacions que connecten l'agroecologia i la sociabilitat més-que-humana, els agricultors de subsistència i el canvi climàtic, les

L'obra d'Hugo Esquinca és una crosta multi-capa, ofuscada intencionalment a través de l'excés, deliberadament difícil de pelar. Eliminar capes d'ofuscació en aquesta densa xarxa d'interaccions transductives no serveix de gaire, perquè aquestes capes són precisament el que l’Hugo utilitza per a exposar-te a tu (i a ell mateix) a una mena de sobrecàrrega sensorial. Parlem amb l’Hugo sobre criar-se en l’hipercaos de la Ciutat de Mèxic i com aquesta experiència es relaciona amb la seva fascinació per la

Les composicions abstractes de Ji Youn Kang estan impregnades de la seva pròpia mescla de so experimental occidental i música ritual coreana. Un rerefons que també es filtra en les seves presentacions en viu, on explora les estructures rítmiques primitives i empoderadores del xamanisme coreà, que sovint evolucionen de lentes a ràpides, i fonts de so sorolloses a través d'una amalgama de dispositius analògics de construcció pròpia, instruments acústics i tècniques de processament digital. En

O depoimento do papa Francisco, favorável ao avanço da união civil de casais gays, colocou o conservadorismo da Igreja Católica no centro do debate mundial. Ainda que não tenha sido uma mudança doutrinária, o gesto ganhou o peso de "ruptura" diante das tradições e posicionamentos históricos do Vaticano em relação ao tema. A repercussão continua enorme, não só pelo teor da fala em si, mas

L'improvisador i maker britànic John Richards comparteix el desafiament de gravar una pràctica basada en la interpretació i obre la seva praxi de Dirty Electronics a través d'accessoris i projectes. Ens parla també sobre els ludites i Leicester, sobre la funcionalitat, el control i les xarxes de seguretat, i parla sobre els seus circuits especulatius, l'autoria i la composició.

A possibilidade científica de prover a imortalidade é uma obssessão distópica ou real? No plano da ficção, ela já habita o imaginário humano há bastante tempo. Mas há investigações no plano real também, caso do documentário “Contornando a Morte”, recém-disponível no catálogo da Netflix. No filme, uma família asiática congela o cérebro da filha de 2

El músic, artista sonor i maker eslovac Jonáš Gruska és un amateur orgullós de ser-ho, fent honor de l'arrel francesa del terme (estimar el que fas). La curiositat i la passió travessen gairebé tot el que fa. Des de les seves instal·lacions sonores específiques fins als seus micròfons i eines d'àudio fetes a mà, el seu interès recent per la micologia o la seva exploració lúdica de l'espectre electromagnètic, Jonáš fa servir sovint la paraula "fascinació" a la nostra conversa. Parlem amb Jonáš sobre

Als anys noranta, n’hi havia prou amb vint minuts perquè les autoritats locals de Graz (Àustria) detectessin i neutralitzessin qualsevol transmissor de ràdio il·legal. En aquell temps, Reni Hoffmüller formava part d'un grup d'activistes que ocupava l'espai electromagnètic amb emissions pirates, emeses cada diumenge des de les muntanyes que envolten la ciutat. Després de breus sessions de 18 minuts, l'equip de Radio Dauerwelle recollia el seu material per a fugir a temps, instants abans que

Jennifer Walshe va estudiar composició i actua sovint com a vocalista, però la seva pràctica, així com una enorme llista d'obres al llarg dels darrers vint anys, la situen en una zona indeterminada on la música, les arts escèniques i el teatre s'entrecreuen i convergeixen. Walshe tracta els seus textos, guions i partitures musicals de manera recursiva, a partir d’una mena de bucle de retroalimentació que inclou i incorpora tot tipus de dades sobre el propi text: el seu context i paratext. En aquest

La geògrafa política i artista sonora Anja Kanngieser opera entre les coordenades que uneixen espai i so, un col·lapse de disciplines totalment natural als seus ulls i que sol causar més estranyesa en el compartimentat món de l'acadèmia i les ciències, que en la indisciplinada pràctica artística.  En este podcast,  escoltem nosaltres a Anja Kanngieser. L’Anja reflexiona sobre l'escolta expandida, l'inaudible i el nostre antropocentrisme, narra el seu interès primigeni en la governança sonora i

A través d'una combinació de recerca artística, treball detectivesc i un enfocament gairebé forense del nostre rastre de dades quotidià, el treball de la Joana Moll exposa alguns dels problemes més urgents de la nostra existència digital. Els seus projectes de recerca, xerrades, tallers i obres d'art es colen per les esquerdes d'aquests gegants tecnològics per tal d’entendre millor la seva naturalesa polimòrfica i revelar algunes de les capes ocultes que donen forma i sostenen el fractal

Per a la trompetista, percussionista i música argentina Tatiana Heuman, el món és una pista de ball i el camí del so s'obre cos a cos, a base d'intuïció, moviment i baquetes. La paradoxa es produeix doncs en el registre, quan l'espontaneïtat i la corporalitat queden reduïdes a mers compassos en una línia de temps. En aquest podcast, Tatiana Heuman ens parla de música que travessa el cos, d'encreuaments entre la dansa i la percussió, de sons que mouen, de folklore desconstruit, d'ensenyament formal i

L'artista finlandesa Terike Haapoja ens convida a imaginar aquest posthumanisme, un «nosaltres» híbrid, expansiu, empàtic on càpiguen l'ambigüitat i la diferència, l'enteniment polític entre espècies, i on s'acabi per sempre amb la mòrbida fantasia de l’excepcionalisme humà i de la jerarquia de les espècies. Informada per conceptes com el veganisme negre de Syl Ko, la teoria expandida dels drets dels animals de Donaldson i Kymlicka o la politica sexual de la carn de Carol J. Adams, Terike s'atreveix

Fefa Vila Nuñez és artivista queer feminista, sociòloga, mare, assagista, docent i diverses coses més. A més a més, va ser impulsora del col·lectiu lèsbic LSD (1993-1998) que, al costat de La Radical Gai, va ser una referència als noranta de militància queer-artivista a l'Estat espanyol. Amb les seves accions político-artístiques, LSD i La Radi reivindicaven noves maneres d'entendre el cos, el sexe, la vida, la mort, el desig, l'amistat, les relacions familiars i laborals i l'acció política. En