L'obra d'Isaac Julien transita per espais liminals. Zones de confluència entre la fotografia, el cinema i la instal·lació; la coreografia i la dansa; la poesia i la música... i la infinitat de possibles iteracions, revisions i versions possibles que pot obrir un treball sistemàtic amb l'arxiu. Punts de trobada en els quals ficció, documental, narrativa i radicalitat convergeixen per a produir imaginaris i relats de factura estètica curosa i profunda acció política, que desafien, amb les seves

Procés, liminalitat, mediació, transmissió, ràdio, ressonància, oralitat, arxiu i abundància. En el nostre encreuament i coincidència amb l'artista, mediador, educador i músic ucraïnès Anton Kats “es van alinear els astres” per a posar a prova formats i aprenentatges previs. Tres trobades en remot, sis hores d'enregistrament i diverses tisores en flames han donat forma aquest cadàver exquisit des del qual abordem un discurs i una pràctica que tendeix a desbordar-se i excedir-se tant en els matisos

L’artista i productora belga Céline Gillain alternava el seu treball com a professora d'art en un institut amb la pràctica solitària de la pintura del seu estudi de Brussel·les, fins que un dia va dir prou i va convocar una residència per a sis dones artistes a casa de la seva àvia. Cinc anys d'experimentació col·lectiva i en femení li van obrir camí a la concepció de performances híbrides i en solitari, entre la recerca artística, la posada en escena de la seva escriptura especulativa i les seves

La professora Oyèrónké Oyèwùmi analitza les maneres en què l'universalisme de l'acadèmia distorsiona la comprensió de les cultures africanes, especialment en l'àmbit de la raça i el gènere. En aquest podcast, Oyèwùmi parla sobre edat, experiència i respecte, desaprensió i acadèmia, despulla i espiritualitat. Analitza l’oxímoron contingut en la noció de “mare soltera”, vist des de la cultura yoruba, i assenyala també com l'observació de pràctiques comunitàries provinents de cultures no-occidentals

El poeta xilè Manuel Sanfuentes ens parla d'Amereida, una travessia empresa per un grup de poetes, arquitectes i filòsofs, des de Tierra del Fuego fins a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia, durant el transcurs de 1965. Anys més tard, l'experiència evoluciona cap a Ciudad Abierta, un projecte co·lectiu que habita en una enorme extensió de dunes, aiguamolls i rierols prop de l'oceà Pacífic, d’on sobresurten una sèrie d'arquitectures i pràctiques experimentals, imaginades i executades de manera

L'artista/científic David Burraston parla sobre el seu projecte rainwire i de com l'ús de la pluja com mitjà creatiu l'ha dut a una recerca en curs que podria superar algunes deficiències reconegudes en el camp dels mesuraments de precipitació. També parlem sobre sistemes complexos i pràctiques creatives en l’àmbit de la ciència, amb una descripció general dels autòmats cel·lulars i les seves aplicacions, incloses les seves troballes sobre l'autoorganització de l'espai de regles utilitzant

Naeem Mohaiemen parla sobre polítiques pragmàtiques i masculinitats fallides, sobre Yasser Arafat, Muammar Gaddafi i Salvador Allende, sobre les històries posteriors de "Two Meetings and a Funeral", sobre el Moviment dels països no alineats i la Organització Islàmica de Cooperació. Parlem també sobre la dimensió generativa de la malenconia, la política entre bastidors i la importància de persistir en la cerca de tot allò que encara desconeixem.

Na manhã deste domingo, 13, Irmã Dulce será canonizada pela Igreja Católica em cerimônia no Vaticano.Edição de hoje do podcast se aprofunda pela biografia da freira brasileira: sua obra, seu legado e os dois milagres a ela vinculados – feitos cruciais para que ela se tornasse santa.Programa ouve os relatos do biógrafo de Irmã Dulce, o jornalista Graciliano Rocha, e do padre Valeriano Costa, professor de Teologia da PUC-SP

La compositora i productora americanaLyra Pramuk comparteix moments clau de la seva infància i adolescència, atravessada per una educació religiosa i musical rigoroses, i el camí posterior per deconstruir la identitat assignada, aferrant-se a la seva afició per la ciència ficció i els jocs de rol com a instruments bàsics per reinventar-se. Parlem també de performativitat, resistència al text, música no verbal, el treball en directe vs l'estudi, les lògiques d'enregistrament de la indústria musical,

L'artista, investigadora i activista Helen Pritchard destaca alguns dels seus treballs i projectes col·lectius, que articulats en la zona més o menys grisa en la qual la computació es creua amb la geografia, el disseny i la tecnociència ciberfeminista. En aquest recorregut, señalem tota mena de dobles enllaços: orques i sensors, fòssils i fracking, alpaca i receptes, ovelles i infraestructures de dades.

Aura Cumes traça un lúcid recorregut històric a través dels processos colonials, analitzant els mecanismes de submissió, violència i usurpació amb els quals perversament s'ha anat modelant la identitat de l'indi-índia-servent relegat al progrés i benestar de l'home blanc, les seves famílies i el seu capital. Racisme i sexisme avancen així en paral·lel en una trama de depredació en la qual sovint s'entrecreuen les jerarquies.

Nora Sternfeld problematitza el gir educatiu i parla de la crisi de la institució museística, de pedagogia radical, d'emancipació i d'aliances, de para-institucions, d'estratègies de desaprenentatge i coneixement col·lectiu projectat al futur.

Ramon Amaro introdueix les bases de l'aprenentatge automàtic, la lògica amb les que aquest sistema artificial assigna valor, la col·lisió entre la negritud i l’artificial, les seves faltes i el problema d’impunitat que massa sovint aquestes provoquen. A més, reivindica una resistència tecnològica que passaria per sacrificar la percepció actual del món i de nosaltres mateixos.

David Levine parla de precedents històrics d'allò que ell mateix descriu com a “infiltracions“ en la vida quotidiana, com “The Mythic Being” d’Adrian Piper, “Following Piece” de Vito Acconci o “Roberta Breitmore” de Lynn Hershman Leeson. Prop d'una hora conversant sobre realitat i ficció, representació, invisibilitat, bucles i desaparicions de tota mena.

Irit Rogoff reflexiona sobre les maneres de crear sinergies i aliances participatives, creatives i cognitives que ens permetin habitar la contemporaneïtat críticament; defensa així mateix la necessitat d'articular formes de desaprenentatge, dins i fora de l'acadèmia, que obrin camí cap a sabers nous i inesperats.

L'artista irlandès John Gerrard parla de la seva fascinació inicial pels scanners 3D, i de com a partir d'aquests va arribar a desenvolupar la seva pràctica actual, la seva concepció del temps en l'art, i una particular manera d'entendre la simulació, a mig camí entre la contemplació i la mirada crítica.

Teal Triggs parla sobre els antecedents històrics dels zines i el seu paper fonamental en la generació de comunitats fora del mainstream. També analitza la relació entre tecnologia i estètica, i entra detalladament en el moviment Riot Grrrl i el llenguatge i univers visual que va obrir l'encreuament entre música, DIY, activisme, feminitat i feminisme en l'àmbit de l'autoedició.

Peter Downsbrough parteix de les seves peces a la Col·lecció MACBA per parlar d’una relació de gairebé mig segle amb la fotografia, i de com aquesta encaixa en el trencaclosques de tècniques i disciplines que componen el seu vocabulari artístic. Parlem d’espai, de ciutat, de línies invisibles i de la mirada crítica que travessa de manera subtil la seva pràctica.

L'artista, comissària i investigadora Sofía Olascoaga traça un recorregut per les experiències de Cuernavaca, una ciutat petita, situada uns 80 km al sud de Ciutat de Mèxic, amb un clima i enclavament privilegiats, que va atreure diferents generacions d'intel·lectuals i activistes entre les dècades del 1950 i 1980, i reflexiona sobre les maneres en què els espais comunitaris i autogestionats poden actuar com a motor de transformació social, alhora que analitza els processos de colonització cultural

Peter Zinovieff ens parla de com va muntar el primer ordinador personal del món, de l’època d’EMS i de l'equip humà que el va acompanyar, del listening room, l'acadèmia, Harrison Birtwistle i Hans Werner Henze, d’enginyeria i experimentació, de com no mantenir un arxiu de so, de geologia, d’Unit Delta Plus, de com engegar un sintetitzador amb un molí de vent i de com demanar-li a un ordinador que composi una bella cançó.