Bernard Stiegler parla d’educació i telèfons intel·ligents, de traduccions i lingüistes, sobre guerra econòmica, canvi climàtic i estupidesa política. Parlem sobre farmacologia i organologia, sobre l'erosió de la biodiversitat, la importància vital dels errors i el Negantropocè com un horitzó de treball desitjable, preparat per a ser construït.

Luke Fowler parla sobre música, ordinadors i instruments, sobre infrasò, ultrasò i els llindars de l’audible, sobre arxius i obsessions, sobre l'afecte com un criteri d'edició fílmic i sobre l'enorme complexitat que implica representar la vida d'una persona.

Zenaida Osorio fa una lectura crítica de les representacions de la pagesia a l'arxiu i relat oficial de Radio Sutatenza. A partir d'aquest cas d'estudi, Zenaida reflexiona sobre el contrast de les imatges de país -Colòmbia en aquest cas- que les xarxes de funcionaris oficials, productors visuals i investigadors acadèmics consideren legítimes.

Parlem amb Monica Narula, membre de Raqs Media Collective, sobre raga, temps i temporalitat, el cos tecnològic, el domini públic, el treball des del col·lectiu, la inefabilitat del temps, els moments intermedis, el Mahabharata, política del llenguatge, esgotament, dilatació i llegibilitat.

Jean-Luc Nancy parla sobre el cos com a espai de ressonància i com a presència sensible; sobre el silenci com a “extremitat infinita del sonor” i sobre el paper del so i de l'escolta en el context de la pràctica política.

En aquest podcast Élisabeth Lebovici reflexiona sobre la crisi de la sida en la dècada dels vuitanta i sobre el paper crucial que l'art conceptual i l'activisme van jugar a l'hora de configurar nous paradigmes visuals i afectius que van donar veu a comunitats que la societat capitalista i liquidificada s'esforçava (i encara s'esforça) en invisibilitzar. Parlem també de poesia, pornografia, vagines, líquids i de tot aquest art que els museus es resisteixen a penjar a les seves parets.

Marina Gržinić parla sobre amnèsia, afàsia i encongiment, sobre biopoder i necropolítica, fronteres i volums, corpus i cadàvers, sobre paisatges mortals, intestins, hologrames, i sobre la preocupant miniaturització de l'afectivitat i l'empatia com un procés paral·lel a l'acceleració tecnològica.

Roberto Jacoby obre els seus llibrets de poesia i ens parla d'escriptura, inspiració, saqueig i desmaterialització; de blancs i negres, sofàs-llit, art, política i activismes des del Sud.

Kristin Ross reflexiona sobre el poder de la subjectivitat a l'hora d'abordar la història i sobre la memòria oral i els relats en primera persona. Analitza també el potencial subversiu de les lluites mediambientals actuals, com a formes d'activisme capaç de generar una nova intel·ligència ecològica, social i política. Ross recupera també l'esperit associatiu i cooperatiu de la Comuna de París, exposa la necessitat de traspassar els relats nacionals de l'Estat i defensa la solidaritat com a

Olin Caprison parla sobre límits, arquetips, connexions, escenes, violència, ritme i llibertat, o del que aquesta paraula comodí significa més enllà del tòpic i la fantasia neoliberal.

Goodiepal toca un Casiotone VL-1 VL-Tone prestat i parlem de la incapacitat de l'art de tenir un impacte real, del millor lloc per amagar coses, de contractes i piruetes, de dobles estàndards a Europa, de la creativitat en les estratègies de supervivència, de refugiats climàtics, de genocidis, d’afro-futurisme modern, de Radical Computer Music i de circuit bending.

Nicolás Zukerfeld i Nicolás Danilluk parlen sobre experimentació i treball col·lectiu, sobre autors menors i còpies massives, sobre traduir i adaptar, sobre l'arquitectura de les vinyetes com un lloc on es dirimeix la velocitat i el temps.

Mônica Hoff parla de dadaisme epistemològic, pedagogia en públic, institucions que aprenen, el disens com a estratègia per a generar moviment i pensament, escales, micropolítica, esquerdes en les quals passa tot, d’anar a poc a poc i, fins i tot, de parar.

Mines de liti, sectes trotskistes, caixes negres, èxodes planetaris, arquitectura augmentada, una ciutat tan gran com tota la Terra, la mitologia d’Area 51. McKenzie Wark, Liam Young i Mette Edvardsen creuen aquestes i d’altres idees en un intent de pensar en l’espai com alguna cosa més que un medi. L’espai com a objecte.

Maria Eugenia Rodriguez Palop parla sobre el nou municipalisme; sobre la necessitat d'adaptar la justícia i els drets humans a l'apoderament del ciutadà; i sobre la necessitat de reconèixer-nos com a éssers vulnerables i interdependents i adaptar a això les nostres polítiques públiques des d'una militància feminista.

L'artista noruega Maia Urstad parla sobre nostàlgia, senyals horàries, de l'AM, FM i DAB, de la importància de l’ska, d'arcs i obeliscos, dels sons al fiord, càpsules de temps, de Program 81, de freq_out, de sirenes de boira, d'emissores locals i de cintes perdudes.

Emilio Santiago Muiño parla sobre horts en museus, moviments socials i polítiques públiques, ecofascismes, acceleració, decreixement i sobre com un horitzó d'utopies més humils pot significar a llarg termini una manera de tornar a casa.

AMOQA (Athens Museum of Queer Arts) és un projecte col·lectiu i autogestionat, dedicat a la recerca, estudi i programació d'activitats sobre sexualitat i gènere, que opera a Atenes des de l'any 2016.

Jennifer Lucy Allan parla sobre meteorologia i auralitat, volums, distància i comunitats, sons desconnectats de la seva funció, forats de YouTube, de forats als arxius oficials i arxivistes amateurs. I... sirenes de boira.

Prenem uns mates amb val flores i xerrem sobre pedagogia queer, escriptura i microactivismes, sobre la pràctica docent com a pràctica política, sobre el queer com a forma de dissidència capaç d'activar sabers deshetrosexualizants i sobre la necessitat d'articular noves maneres d'habitar i escriure les nostres identitats que derroquin les fronteres del gènere, la raça i la classe.