un pas cap a l'història d'un pais. Jornades de la Baronia d'Entença.Mes info:https://www.youtube.com/watch?v=CXnLWRYEI9A

Parlem d’arquitectura i grans errors que han generat catàstrofes. Ho fem al pòdcast de ciència de Ràdio Palafrugell, amb Joan Regí i Marc Heras

Els etils arquitectònics, caracteristiques de l'arquitectura segon factors geográfics i climatics , expansió urbanística depredadora

Recorregut per l'arquitectura de diferents barris de la ciutat de Mèxic

Evolució de l'arquitectura de la ciutat de Mèxic des de l'arribada de Alexander Von Humboldt a la Nova Espanya al segle XIX fins l'actualitat. Amb Mariano del Cueto Ruíz-Funes, arquitecte.

L'arquitectura com a eina útil per ajudar a resolver problemes socials d'habitatge. Amb Miquel Adrià, arquitecte català.

Història de l'arquitectura mexicana. Amb Sergio Carneiro de Lima.

L'artista xilena Nicole L'Huillier enuncia la seva pràctica des de l'antidisciplina, una pràctica que se situa en les vores, generant un espai liminal i sensorial en el qual categories com l’arquitectura, la ciència, la música i el so tendeixen a enfonsar-se i entrellaçar-se. Pensant-se des del seu sud natal, Nicole reivindica la necessitat d'atendre múltiples lògiques simultàniament i abraça el mestissatge, com una manera de ser i estar, plena de riquesa, complexitat i contradiccions. En aquest

Entre els segles VIII i XV, la península ibèrica viu l’etapa del que es coneixeria com ‘Al-Andalus’. Durant aquests 8 segles de domini, els àrabs van deixar una petjada evident. La cultura, la política, l’arquitectura, la llengua... tots els elements identitaris de la societat es van impregnar d’una forta influència.A Catalunya, el Pla d'Almatà és el jaciment més gran que es conserva de l’època. Les seves restes arqueològiques corresponen a un dels barris de madina Balaguer, una important ciutat

Avui parlem d'arquitectura, d'Antoni Gaudí i de les aportacions mexicanes a la Sagrada Família.

Com eren les ciutats ibèriques? Com s’estructuraven? Hi havia classes socials? Com era l’arquitectura i l’urbanisme? I sobretot: què en sabem de la mítica Barkeno? Mirarem de resoldre aquests engimes de la mà d’un dels experts que han assessorat el Museu d’Arqueologia de Catalunya: el professor d’Història Antiga de la UAB Oriol Olesti.

En la nostra segona conversa amb el director i fundador de Forensic Architecture, Eyal Weizman, profunditzem en els matisos de la seva sofisticada pràctica de recerca, aquesta vegada enfocant-nos en les nocions de temps i durada des d'una perspectiva forense per a desplegar múltiples temporalitats des d'un instant. En fer-ho, Weizman explica com construir un cas fent servir núvols, arquitectura, metadades, ombres, testimonis, imatges de vigilància i de satèl·lit.

El poeta xilè Manuel Sanfuentes ens parla d'Amereida, una travessia empresa per un grup de poetes, arquitectes i filòsofs, des de Tierra del Fuego fins a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia, durant el transcurs de 1965. Anys més tard, l'experiència evoluciona cap a Ciudad Abierta, un projecte co·lectiu que habita en una enorme extensió de dunes, aiguamolls i rierols prop de l'oceà Pacífic, d’on sobresurten una sèrie d'arquitectures i pràctiques experimentals, imaginades i executades de manera

Peter Downsbrough parteix de les seves peces a la Col·lecció MACBA per parlar d’una relació de gairebé mig segle amb la fotografia, i de com aquesta encaixa en el trencaclosques de tècniques i disciplines que componen el seu vocabulari artístic. Parlem d’espai, de ciutat, de línies invisibles i de la mirada crítica que travessa de manera subtil la seva pràctica.

Nicolás Zukerfeld i Nicolás Danilluk parlen sobre experimentació i treball col·lectiu, sobre autors menors i còpies massives, sobre traduir i adaptar, sobre l'arquitectura de les vinyetes com un lloc on es dirimeix la velocitat i el temps.

Mines de liti, sectes trotskistes, caixes negres, èxodes planetaris, arquitectura augmentada, una ciutat tan gran com tota la Terra, la mitologia d’Area 51. McKenzie Wark, Liam Young i Mette Edvardsen creuen aquestes i d’altres idees en un intent de pensar en l’espai com alguna cosa més que un medi. L’espai com a objecte.

Nicolás Paris parla sobre els seus anys de professor a la Macarena i el seu personal mètode d'aprenentatge basat en l'associació. Paris reflexiona també sobre el paper crucial que en la seva trajectòria juguen el dibuix com a sistema per a projectar idees, l'arquitectura com a mètode de treball, la paraula com a material plàstic i el pensament com a forma.

Domènec ens parla sobre els seus processos de treball i documentació –el que ell anomena una "investigació bastarda", sempre a cavall entre l’art, l’antropologia, la sociologia, la història, el periodisme i l'activisme)–. Reflexiona també sobre la naturalesa dels espais de l'art en tant que espais púbics, i repassa en profunditat algunes de les seves obres més destacades.

Andrea Fraser parla sobre els reptes i limitacions de l'activisme cultural, sobre els subcamps de l'art, la relació dels artistes amb el mercat i els models de museu en l'era neoliberal.

Carlos Garaicoa ens parla sobre els seus anys de formació a Cuba, la necessitat imperant de superar els relats post-colonials, la seva faceta d’activista cultural i sobre la seva obra "Yo no quiero ver más a mis vecinos" (2006), que forma part de la Col·lecció MACBA.