Ni guerres ni erupcions ni epidèmies: el responsable del genocidi més gran de la història va ser l'extermini d'uns pardals. Amb l'excusa de quan Mao va lluitar contra la natura i va exterminar quatre plagues amb un resultat catastròfic responem per què costa tant d'erradicar les plagues i quines tenim al nostre país. I parlem de la sisena gran extinció que sembla que l'ésser humà està provocant i que està desencadenant l'extinció massiva de milers d'espècies animals, cosa que pot arribar a ser un

Ni guerres ni erupcions ni epidèmies: el responsable del genocidi més gran de la història va ser l'extermini d'uns pardals. Amb l'excusa de quan Mao va lluitar contra la natura i va exterminar quatre plagues amb un resultat catastròfic responem per què costa tant d'erradicar les plagues i quines tenim al nostre país. I parlem de la sisena gran extinció que sembla que l'ésser humà està provocant i que està desencadenant l'extinció massiva de milers d'espècies animals, cosa que pot arribar a ser un

🎙️ Invitat: dr. Vlad Afrăsânie, medic specialist pe oncologie medicală la Institutul Regional de Oncologie din Iași și asistent universitar la catedra de oncologie în cadrul UMF ,,Gr. T. Popa” Iași. Este pasionat de sport, pictură și călătorii în natură.🌍 Facebook: facebook.com/vlad.adrian.777 👝 LinkedIn: linkedin.com/in/vlad-afrăsânie-661787163 🤰 Host: dr. Cătălina Voinea - medic rezident dermatovenerologie 📸 Instagram: www.instagram.com/drwanderlina 📱 Podcast disponibil pe Youtube,

El Bosc Literari de la Serreta, que diumenge va donar el tret de sortida a la 17a edició, és una iniciativa singular que combina cultura i preservació de la natura. Amb aquest objectiu va néixer el 2004 aquest projecte de la mà de l'Associació de Veïns de la Serreta-Bosc d'en Saladrigues. Al programa 'Connectats' hem passejat per la història d'aquest bosc de la mà de Quim Castelló, president de l'associació veïnal, qui ha avançat que a partir de l'agost deixarà de ser el màxim responsable de

Avui amb Joan Anton Català parlem del llenguatge de la natura: el codi genètic. Què és? Què ens diu de nosaltres i dels éssers vius?

Avui amb Joan Anton Català parlem del llenguatge de la natura: el codi genètic. Què és? Què ens diu de nosaltres i dels éssers vius?

Avui el nostre tour particular ens ha fet viatjar amb una carta de Galileo Galilei que parla sobre veritats de la Terra i la necessitat de distingir el llenguatge de la Bíblia del de la natura. Com a souvenir: "No hi ha música a les esferes". Avui dia sabem que a l'espai hi ha buit i no hi ha cap mitjà pel qual puguin viatjar les ones sonores, i hem de descartar la idea de música celestial, però en canvi la idea de bellesa hi és molt present.

Avui el nostre tour particular ens ha fet viatjar amb una carta de Galileo Galilei que parla sobre veritats de la Terra i la necessitat de distingir el llenguatge de la Bíblia del de la natura. Com a souvenir: "No hi ha música a les esferes". Avui dia sabem que a l'espai hi ha buit i no hi ha cap mitjà pel qual puguin viatjar les ones sonores, i hem de descartar la idea de música celestial, però en canvi la idea de bellesa hi és molt present.

Aquest estiu de 2024 “En Dansa” ofereix una nova edició per gaudir de la dansa a l’aire lliure. El cicle endinsarà els espectadors en un altre espai singular envoltat de natura dins els camins de la xarxa de senderisme de l’Anella Verda, fins a arribar a en Mas d’en Sorder. La consellera de Cultura de […] L'entrada El cicle “En Dansa” s’endinsa al Mas d’en Sorder ha aparegut primer a Ràdio Ciutat de Tarragona.

Dels camells de Giotto a la muntanya de Cézanne, Martí Domínguez fa un recorregut amè i suculent per les molt diverses maneres com els pintors -i pintores- han interpretat i representat la natura. Adolf Beltran conversa amb l'autor valencià, que publica a Edicions 62 aquest assaig on també fa una crida a redescobrir la realitat. I parlem amb el periodista Didac Romagós, presentador i ànima de Ràdio Vilablareix, que ha aconseguit escampar amb èxit el nom d'aquesta ràdio municipal amb una fórmula

Dels camells de Giotto a la muntanya de Cézanne, Martí Domínguez fa un recorregut amè i suculent per les molt diverses maneres com els pintors -i pintores- han interpretat i representat la natura. Adolf Beltran conversa amb l'autor valencià, que publica a Edicions 62 aquest assaig on també fa una crida a redescobrir la realitat. I parlem amb el periodista Didac Romagós, presentador i ànima de Ràdio Vilablareix, que ha aconseguit escampar amb èxit el nom d'aquesta ràdio municipal amb una fórmula

Sabeu la frase “Jau, Coloma, jau!”? Doncs va sortir d’aquí, d’en Jordi Muxach i la seva gossa Coloma, que junts van fer història als anys 90 guanyant nombrosos reconeixements als concursos de gossos pastors de tot el país. Avui parlem amb en Ròmul Muxach, que actualment porta l’Escola de Natura La Coloma i pastura el ramat actual de Mas Muxach, a l’Estartit.

Deși joacă un rol fundamental în ecosistemul nostru și sunt esențiale pentru natură și pentru calitatea vieții noastre, insectele polenizatoare sunt amenințate la nivel mondial de numeroși factori precum schimbările climatice, pierderea habitatului, dăunătorii și monoculturile agricole intensive. Asistăm, astfel, la un declin dramatic atât al speciilor sălbatice, cât și al speciilor domestice de polenizatori. Uniunea depune eforturi pentru a proteja toți polenizatorii.

Si Fina Miralles no existís l'haurien d'inventar. Artista conceptual molt coneguda els anys 70, va ser de les primeres en exposar a la Sala Vinçon de Barcelona i les seves peces són als museus més importants del país. Tota la seva obra ha anat al voltant de la natura i l'arrelament d'allò més profund de l'ésser humà. Diu que de la seva mare va heretar l'honorabilitat. Per això, ja fa anys va cedir tota la seva obra a la ciutat de Sabadell. Ara té 73 anys, viu a Cadaqués, no es pot moure gaire, però

Si Fina Miralles no existís l'haurien d'inventar. Artista conceptual molt coneguda els anys 70, va ser de les primeres en exposar a la Sala Vinçon de Barcelona i les seves peces són als museus més importants del país. Tota la seva obra ha anat al voltant de la natura i l'arrelament d'allò més profund de l'ésser humà. Diu que de la seva mare va heretar l'honorabilitat. Per això, ja fa anys va cedir tota la seva obra a la ciutat de Sabadell. Ara té 73 anys, viu a Cadaqués, no es pot moure gaire, però

La natura té un valor sagrat, segons el geògraf Josep Gordi, expert en arbres, i la doctora en Arts Escèniques i Estudis Teatrals Anna Caixach. El contacte amb la natura ens fa més bones persones i també ens ajuda a sentir-nos més bé. Tanmateix, sembla que ens n'allunyem cada vegada més. Ens hi fa un apunt el músic i organitzador d'aproximacions a la natura Natxo Tarrés, i acabem amb l'espai de Sergi Torres.

La natura té un valor sagrat, segons el geògraf Josep Gordi, expert en arbres, i la doctora en Arts Escèniques i Estudis Teatrals Anna Caixach. El contacte amb la natura ens fa més bones persones i també ens ajuda a sentir-nos més bé. Tanmateix, sembla que ens n'allunyem cada vegada més. Ens hi fa un apunt el músic i organitzador d'aproximacions a la natura Natxo Tarrés, i acabem amb l'espai de Sergi Torres.

Noi susținem și prezentăm cu mare entuziasm cel mai mare eveniment al tuturor secolelor ca fiind scopul existenței acestui popor și destinul lui glorios, din motive cât se poate de serioase. Nu degeaba este numită Marea zi a ispășirii pentru cei vii. Este cel mai glorios moment al marii controverse, în care se produc cele mai spectaculoase intervenții ale puterii creatoare, unice în istoria universului. Despre așa ceva vorbim în episodul prezent.

El pròxim 5 de maig tindrà lloc el projecte Banys del Bosc, una proposta per treballar la natura com a eina terapèutica. Als #ODS del #CarrerMajor hem parlat amb els seus impulsors, Raül Poblet i Naturainda. L'entrada #ODS | Projecte Banys del Bosc ha aparegut primer a Ràdio Ciutat de Tarragona.

Us heu fixat que la majoria de les plantes, fulles i elements de la natura són de color verd? L'Arnau si, i ens ha demanat que li expliquem. Avui amb la Mireia descobrim la importància de la clorofil·la, per què les fulles es tornen marrons a la tardor i què són les plantes autòtrofes.