Una conversa amb Joan Carbonell, graller de la colla dels Marcets que enguany fa 50 anys en el món de la gralla. En Joan, com el seu amic i company Rafel Marcet, és dels pocs grallers a Catalunya amb un recorregut tant ampli i reconeix que no vol fixar una data per deixar de tocar perquè assegura que, tot i un munt d'anys, segueix passant-ho bé. Ara, i després de 50 anys, segueix al peu del canó amb la seva actual colla fent de segon. L'entrada Joan Carbonell i els seus 50 anys com a graller:

Avui als jardins del Prado es presentarà 'No t'espantis Llucifer, sàtira i història local en els versos satírics del ball de diables i del Drac (1979-2025)', el llibre que parteix del treball d'Alba Gràcia que, l'any 2019, guanyà el premi de folklore Jofre Vilà impulsat pel Casino Prado. Fou el 1979 quan la colla Jove de diables edità el primer tríptic amb els versos, i el 1982 s'hi afegiren la colla Vella i la de l'ABPS. El llibre incorpora la relació dels prop de 1500 versos declamats fins avui,

Fruit de l'acord del pressupost 2025 amb el PSC, l'alcaldessa ha anunciat que el ple de setembre portarà a aprovació una pla integral de reforç de la neteja, que haurà d'estar operatiu fins que no es posi en marxa el nou servei un cop finalitzi tot el procediment de licitació. El reforç tindrà un cost d'entre 60 i 70.000€ mensuals. De la mateixa manera, el ple portarà a aprovació la instal·lació d'un sistema de càmeres de seguretat en zones especialment sensibles del municipi, i definides per la

Comencem temporada de l'Hora d'Europa, amb el suport d'Eurolocal, amb una Europa en crisi, que no ha pogut ajudar Ucraïna davant l'agressió de Rússia, que ha acceptat els aranzels imposats per Trump, i que és incapaç de fer rer davant del genocidi de Gaza. Amb Francesc Almendros, d'Impuls Europe, i Joaquim Millan, hem reflexionat sobre el paper d'uns joves a qui la manca d'espectatives ha radicalitzat, en una Unió cada cop més feble en el tauler mundial. L'entrada L’Hora d’Europa: està

La Gralla es va omplir dimarts al vespre per acollir el debat previ a Santa Tecla centrat en els rols de gènere dins la festa i que va comptar amb la participació d'Ona Almirall com a membre de La Moixiganga, Vinyet Esteban com a grallera, Vinyet Capdet com a cubanita i Xavi Jansà com a ballador de cintes i moderat per Júlia Vigó. La xerrada va generar reflexions interessants entorn preguntes com si tothom pot fer tots els papers de l'auca o sobre la presència de la dona en alguns balls on és menor

Comencem nova temporada de l'espai dedicat a l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor, amb la Sandra Clark. Amb ella hem repassat el suport que ofereix aquest servei municipal a la ciutadania, i ens hem centrat en els drets língüístics, és a dir, què podem exigir i què no com a consumidors respecte de les llengües de comunicació. En resum, la llei estableix que a un establiment com a consumidors podem expresar-nos en qualsevol dels dos idiomes oficials (català i castell) i tenim el dret que

Amb en Xavi Molina i en Mario Rodríguez conversem sobre la utilitat o no de manifestar-se, sobre si és necessari i sobre si caldria fer-ho més. Lluny de l'etiqueta de "passotes" que moltes vegades acompanya el jovent aquests dos sitgetans es mullen i s'impliquen i reivindiquen fer-ho en assumptes de caire més internacional i també en aquells més propers. L'entrada La T-jove: sobre manifestar-se i mullar-se en assumptes globals i locals ha aparegut primer a Radio Maricel.

A través de les xarxes socials, els Nepobabies (els fills de les classes dirigents d'un dels països més pobres del món), exposaven una vida de luxe. El govern -coneixedor de l'impacte que estava generant el fet- ordenà tancar l'accés a les xarxes, però la guspira del descontentament juvenil estava encesa. Les primeres protestes enfrontaren policia i manifestants, amb el resultat d'un grapat de joves morts. I a partir d'aquí es desencadenà una virulenta protesta generalitzada, que, en només sis dies,

Una conversa amb Vinyet Caballé, la pendonista de Santa Tecla 2025. Ja és prou coneguda l'anècdota que la Vinyet va explicar durant la presentació del programa de la Festa Major i aquell no inicial quan va veure entrar a la comissió per la porta de casa. Serà, sens dubte, una Santa Tecla especial per a la Vinyet i els veïns del carrer Santiago Rusiñol. Com especials han estat les constants felicitacions que ha rebut dels vilatans pel carrer, i que reconeix que li han fet il.lusió. La santa romandrà

La vindicació de la llengua, dels drets humans i de la pau, des d'un Sitges plural, divers i que celebra la convivència. La Vila ha commemorat, un any més, la Diada Nacional de Catalunya, amb una molt nombrosa assistència de públic, entitats i associacions, i amb els representants dels grups polítics de gairebé tota la corporació municipal, llevat de VOX i Fets per Sitges. En el seu discurs institucional l'alcaldessa Aurora Carbonell ha volgut referir-se també a la convulsa situació internacional

Una trentena de persones han protagonitzat aquesta nit la tradicional marxa de torxes, una tradició reivindicativa per la independència de Catalunya que se celebra a la majoria de municipis catalans. Després d'un recorregut pel centre de la vila ha finalitzat a la plaça de la Fragata amb la lectura d'un manifest i el cant dels segadors. A l'acte hi han acudit, a més dels representants de l'ANC, els regidors d'ERC al govern però cap altre representant polític. L'entrada La marxa de torxes perd

No sempre passa però avui en la roda de premsa prèvia a la 58a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges s'ha anunciat la pel·lícula que cloura el certamen, serà The long walk (la larga marcha), de Francis Lawrence, que adapta la novel·la homònima d'Stephen King amb una pel·lícula molt gràfica i molt dura segons el director, Àngel Sala. Qui és director artístic del Festival de Sitges, juntament amb la directora de la Fundació del Festival, Mònica Garcia, han presentat a la Casa

El Centre d'Adults de Sitges i el Consorci per a la normalització lingüística ja tenen a punt tota la programació de cursos per aquest hivern. I us assegurem que serà difícil que no en trobeu cap que no us pugui interessar. Des dels cursos d'idiomes fins als tastets culturals o els cursos de noves tecnologies, fins al taller de memòria o els cursos per accedir a la universitat o millorar la lectura i la escriptura. Montse Busom, del Centre d'Adults i Laura Verdejo, del servei de català de Sitges,

La incertesa consumeix els paradistes, algunes parades ho han deixat, i d'altres ho deixaran. Així ho ha assegurat el president en funcions dels paradistes del mercat, Jose Antonio Gabal, qui confia en que, ben aviat, podran saber alguna cosa més sobre el procediment de licitació de les concessions de les parades. Mentrestant, l'Ajuntament preveu la posada en marxa de llicències en precari, operatives a partir del 1r de gener de l'any vinent, per salvar el periode comprès entre la finalització de

Amb en Mario Rodriguez i en Xavi Molina conversem sobre el paper del pubillatge a l'hora de poder canalitzar algunes de les inquietuds i reflexions dels joves, més enllà del debat sobre la pervivència de la tradició. Enmig de la conversa, la vivència que en Xavi va tenir a Campdàsens o a la festa nacional de la llana i el casament a Pagès de Ripoll. L'entrada El discurs dels joves i l’experiència del pubillatge ha aparegut primer a Radio Maricel.

Lucía Valentín comença el curs amb doble estrena, de càrrec i d'espais, el centre ha obert les portes avui als alumnes amb noves aules i nou menjador i amb una imatge interior molt renovada. El centre concertat arrenca curs amb la majoria dels grups plens a gairebé tots els cursos i amb el repte de treballar la comprensió lectora en tant que és la base de l'aprenentatge. Com a la resta de centres sitgetans no hi haurà mòbils a l'escola però la directora demana que la tendència cap a la reducció de

La Carol Ghargour és una pintora nascuda a Amman filla de pares palestins, que va residir 30 anys a Sitges. Tot i que mai ha estat a Jaffa, on la seva família havia gestionat un negoci d'exportació de taronges, té parens entre Jordània, el Líban i la diàspora europea. Avui veu entre l'horror i el pessimisme les imatges diàries de violència i destrucció que ens arriben de Gaza, sense veure clar el final. Els darrers mesos sí que ha percebut un increment de la consciència dels europeus cap al drama

En parlem amb Samuel Valls, director d'aquest centre des de fa vint anys el qual fa una defensa aferrissada dels cicles formatius com a opció sòlida i amb garanties laborals. El centre continuarà apostant pels cicles formatius en propers cursos i mira d'obrir opcions en l'àmbit sanitari. Per aquest curs 25-26 el Benaprès també presenta novetats, un Programa de formació i inserció de jardineria i un itinerari formatiu específic adreçat a alumnes amb necessitats especials. L'entrada L’Institut

La directora del centre Maria Rosa Dagà lamenta la reducció d'hores de vetlladors que afecta tots els centre del Garraf i tot i assegurar que l'atenció de l'alumnat no es veurà afectada. El centre de tres línies manté encara en dos cursos un quart grup, és el cas de 2n i 4t d'ESO, i per tant l'Institut està ple i tal com marca la tendència dels darrers anys preveu acollir alumnes de matrícula viva durant el curs. Pel que fa al nivell de l'alumnat la directora considera que tot i que en línies

Enmig de la il·lusió de l'inici de curs, de la remodelació total de l'escola Esteve Barrachina, o del convenciment que aquest serà l'any de la municipalització de les llars d'infants, a l'altre costat de la balança hi ha el nou calendari del departament d'educació a l'hora de parlar del mapa dels centres escolars sitgetans. Després de fer marxa enrere en les promeses exposades en el curs anterior, i de no considerar la proposta d'utilitzar equipaments municipals per a poder resoldre provisionalment