L'òpera i el musical són dos estils musicals que utilitzen un llenguatge semblant però que tenen requisits tècnics i estilístics molt diferents per als intèrprets que s'hi dediquen. Com ha estat el viatge de cantants del món de la música clàssica al del teatre musical i viceversa?

"Grease" és un musical que ha tingut molta repercussió en l'imaginari col·lectiu i gairebé tothom el coneix. Però coneixem sobretot la pel·lícula del 1978 i no tant el musical del 1972. Com va ser la seva gestació? Com sona la seva versió original? Com funciona l'argument? Repassarem la història i les històries d'aquest musical que ja ha fet ballar dues (o tres) generacions.

CAT: Entrevistem al director sud-africà Ryan Kruger que està d'enhorabona perquè el seu debut en el llargmetratge "Fried Barry" està guanyant molts premis i reconeixements arreu del món, entre ells Millor Pel·lícula de la secció "True Survivor" del darrer festival Terror Molins. ------------------------------------------------------------ ENG: An interview with the south african director Ryan Kruger, whose debut film "Fried Barry" is getting a lot of traction and recognition around the world,

Enginyós, ballable, descarat, elegant, dolgut, juganer, elitista, popular, sensual, groller, intel·ligent, romàntic... Cole Porter va ser tot això i molt més, però quin és l'autèntic? L'Anna i el Francesc ho tenen clar, però possiblement no coincideixen.

Potser el rock, el country o la música electrònica casen malalment amb les melodies de Broadway. Però si un gènere ha sabut absorbir els estàndards del musical és el jazz vocal femení d'ahir i avui.

Als anys 90, un musical va aconseguir fer-se un lloc al decadent panorama del musical americà fent un moviment arriscat: allunyar-se del rock i el pop imperants i utilitzar una dramatúrgia i una composició extremadament clàssiques. El resultat no podia ser més brillant que "The secret garden", l'obra de Lucy Simon i Marsha Norman.

L'actriu Victòria Pagès, dona de teatre que ha crescut amb nosaltres des dels temps del Club Super 3 i que hem vist a sèries com "Nit i dia", ens proposa recordar la carrera de la intèrpret que ha rebut més Oscars en tota la història. Katharine Hepburn va guanyar quatre estatuetes i ni una sola vegada era a la cerimònia per recollir el premi. Voleu més proves de la seva independència? La relació extraoficial mantinguda amb Spencer Tracy i la seva capacitat de triar directors i companys de

L'actriu Victòria Pagès, dona de teatre que ha crescut amb nosaltres des dels temps del Club Super 3 i que hem vist a sèries com "Nit i dia", ens proposa recordar la carrera de la intèrpret que ha rebut més Oscars en tota la història. Katharine Hepburn va guanyar quatre estatuetes i ni una sola vegada era a la cerimònia per recollir el premi. Voleu més proves de la seva independència? La relació extraoficial mantinguda amb Spencer Tracy i la seva capacitat de triar directors i companys de

L'any 1973 s'estrena un musical que unia rock, transvestisme, terror i humor en una barreja només explicable als anys 70. Avui en dia, "The Rocky Horror Show" és un clàssic popular, però vol dir això que hagi perdut la força transgressora?

Fa gairebé un segle Jerome Kern i Oscar Hammerstein II s'unien per crear, quasi sense voler-ho, el primer gran musical de la història de Broadway, l'espectacle que anava més enllà de l'opereta i la comèdia. Què va posar en marxa "Show Boat" que el seu llegat encara perdura avui en dia?

Als anys 60 es produïa un divorci entre la música popular i els escenaris de Broadway. El rock i altres gèneres afins semblaven incompatibles amb el teatre musical i les noves generacions no semblaven interessades en el llegat del musical tradicional. Però, realment, la nova música va rebutjar el musical o al revés?

Un musical és la suma de moltes forces creatives. Cal que totes estiguin equilibrades o siguin perfectes perquè l'obra funcioni? Ho estudiarem amb Kinky Boots, mirant si el llibret de Harvey Fiernstein i la partitura de Cindy Lauper estan igualats en qualitat.

Avui hem estrenat una nova càpsula de la secció La història del dia, a càrrec de la historiadora i arxivera deltebrenca Noemí Navarro. La peça d'avui es titula "Cine Parroquial" i ens fa pensar a través del món del cinema.

El gato negro (título original en inglés: The Black Cat) es un cuento de horror del escritor estadounidense Edgar Allan Poe, publicado en el periódico Saturday Evening Post de Filadelfia en su número del 19 de agosto de 1843. La crítica lo considera uno de los más espeluznantes de la historia de la literatura.

La versió musical (i musical cinematogràfica) de la famosa obra de teatre "Pigmalió" de G. B. Shaw va ser un dels èxits dels musicals dels anys 60. Amb el títol de "My Fair Lady", va centrar l'atenció dels Premis Tony i dels Oscars del seu moment. Amb dues importants actrius fent de protagonista femenina. O tres? Tot plegat una sèrie de traïcions i cops de sort que van fer que veiés la llum un dels musicals més clàssics i famosos de la història.

És possible unir un dels arguments més patriòtics i tradicionals amb la música i el llenguatge escènic més actual? És possible fer cantar hip-hop als pares de la constitució americana? I pot, aquesta unió, esdevenir un dels musicals més unànimement aclamats per la crítica i el públic de tots els temps? Només és possible si el subjecte és Alexander Hamilton i, el creador del musical, Linn Manuel Miranda.

Hi ha obres que són fruit d'una planificació excel·lent, d'una depurada tècnica del compositor o d'un bon treball d'equip. I algunes, com "Oliver!", són el fruit de la intuïció i el geni del seu creador. Encara que no ho sembli, aquesta adaptació de l'obra de Dickens per part de Lionel Burt és un dels musicals més atípics i poc convencionals de tots els temps.

Els darrers 10 anys no han estat especialment brillants a Broadway. Però ens han deixat un grapat de cançons, interpretacions, imatges i històries que passaran sens dubte a la història.

La coreografia sempre ha estat un dels elements principals en un musical americà. Però entre el seu naixement i el seu present hi ha tota una evolució sobre què significa ballar a Broadway.

La sàtira ha estat sempre un gènere molt apreciat en el teatre musical. Però, estava preparat, Broadway, per s un musical ple d'acudits sobre els mormons, els rituals africans, la sida, la sexualitat i "Star Wars"? "The Book of Mormon" demostra que sí.