„Isaia denunţase păcatul altora; dar acum el se vede pe sine însuşi sortit aceleiaşi condamnări pe care el o pronunţase asupra lor. El fusese mulţumit cu o ceremonie rece, fără viaţă în închinarea faţă de Dumnezeu. Înainte de a primi viziunea din partea Domnului, el nu ştiuse aceasta. Cât de neînsemnate au apărut acum înţelepciunea şi talentele sale în timp ce privea la sfinţenia şi maiestatea sanctuarului. Cât de nedrept era el! Cât de nepotrivit pentru serviciul sacru! Imaginea sa despre sine

Jordi Lucea, director Adjunt de Arte-Contemporary i encarregat de les principals tasques d'aquest parc d'escultures, ubicat a la Ràpita, ens explica en què consisteix el projecte artístic que busca impulsar els artistes del Territori. Art Contemporary neix de la iniciativa de Rinus van de Sande i Aniet van Hoof, empresaris holandesos que van decidir establir-se al Delta amb el propòsit de compartir la seua passió per l'art i la natura al delta de l'Ebre, zona que els va fascinar.

"Els viatgers de la Gran Anaconda" arriben a les MIL exploracions volant "ala amb ala" amb la baldriga, au viatgera en perill crític d'extinció. Una excel·lent voladora que passa la major part de la seva vida fregant les onades a mar obert, lluny de la costa, on només hi va per niar. Diuen els que s'han acostat a les coves o a les galeries dels penya-segats costaners on nidifica, que la veu d'aquesta au marina és molt misteriosa, talment com els laments d'esperits. La tradició popular les associa a

"Els viatgers de la Gran Anaconda" arriben a les MIL exploracions volant "ala amb ala" amb la baldriga, au viatgera en perill crític d'extinció. Una excel·lent voladora que passa la major part de la seva vida fregant les onades a mar obert, lluny de la costa, on només hi va per niar. Diuen els que s'han acostat a les coves o a les galeries dels penya-segats costaners on nidifica, que la veu d'aquesta au marina és molt misteriosa, talment com els laments d'esperits. La tradició popular les associa a

"Miramar", el disc de debut de la mallorquina Júlia Colom, és un treball amb ritmes, melodies i harmonies de fons tradicional i una instrumentació que aprofita els sons més actuals, i que la confirma com una de les veus més reformadores de la música d'arrel. 01 Amulet - "Ni permís ni perdó" 02 Júlia Colom - "Tonada de segar" 03 Trio Mandili - "Chven" 04 Cesc Sans - "Tres tocs, un cant" 05 Arturo Gaya - "L'essència" 06 The Upshitters - "Natura prefonda" 07 Maluks i Carles Belda - "Contra l'oblit" 08

"Miramar", el disc de debut de la mallorquina Júlia Colom, és un treball amb ritmes, melodies i harmonies de fons tradicional i una instrumentació que aprofita els sons més actuals, i que la confirma com una de les veus més reformadores de la música d'arrel. 01 Amulet - "Ni permís ni perdó" 02 Júlia Colom - "Tonada de segar" 03 Trio Mandili - "Chven" 04 Cesc Sans - "Tres tocs, un cant" 05 Arturo Gaya - "L'essència" 06 The Upshitters - "Natura prefonda" 07 Maluks i Carles Belda - "Contra l'oblit" 08

"Els viatgers de la Gran Anaconda" arriben a les MIL exploracions volant "ala amb ala" amb la baldriga, au viatgera en perill crític d'extinció. Una excel·lent voladora que passa la major part de la seva vida fregant les onades a mar obert, lluny de la costa, on només hi va per niar. Diuen els que s'han acostat a les coves o a les galeries dels penya-segats costaners on nidifica que la veu d'aquesta au marina és molt misteriosa, talment com els laments d'esperits. La tradició popular les associa a

"Els viatgers de la Gran Anaconda" arriben a les MIL exploracions volant "ala amb ala" amb la baldriga, au viatgera en perill crític d'extinció. Una excel·lent voladora que passa la major part de la seva vida fregant les onades a mar obert, lluny de la costa, on només hi va per niar. Diuen els que s'han acostat a les coves o a les galeries dels penya-segats costaners on nidifica que la veu d'aquesta au marina és molt misteriosa, talment com els laments d'esperits. La tradició popular les associa a

"Anant a les guerres, he descobert que ens costa molt fer les coses millor", ens diu el nostre periodista internacional, nascut a la terra de la tramuntana. L'hem sentit narrant la vida d'indrets tan diversos com el Pròxim Orient, Ucraïna, el Pakistan, Veneçuela, Nigèria, Ceuta o Irlanda. Ara li agradaria Àfrica o el civilitzat nord d'Europa. Amb una mirada crítica s'expressa: "Estic desencantat del periodisme davant dels canvis socials. El problema de la justícia ho irradia tot", afegeix. Persona

Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb l'artista sud-africà Sethembile Msezane. Sethembile assenyala la desconnexió entre nosaltres mateixos i la natura a Occident. El moviment, l'aigua, l'ascendència i l'espiritualitat també apareixen en la conversa, així com algunes notes al marge sobre els diferents tipus de relacions i diàlegs que obren les institucions i l'espai públic respectivament.

"La llei de l'hivern", la soledat entre la boira en el debut de Gemma Ventura Amb una atmosfera entre el somni i la faula i una natura semantitzada, Gemma Ventura Farré narra la vetlla d'un avi moribund en el que és un esclat de records, de pors i de pensaments d'una noia que fa front a la soledat en companyia. Avui rebem Gemma Ventura per parlar de "La llei de l'hivern", que va guanyar l'últim premi Josep Pla. Adolf Beltran recull les cròniques de Dino Buzzati a propòsit d'endevins, bruixes i

"La llei de l'hivern", la soledat entre la boira en el debut de Gemma Ventura Amb una atmosfera entre el somni i la faula i una natura semantitzada, Gemma Ventura Farré narra la vetlla d'un avi moribund en el que és un esclat de records, de pors i de pensaments d'una noia que fa front a la soledat en companyia. Avui rebem Gemma Ventura per parlar de "La llei de l'hivern", que va guanyar l'últim premi Josep Pla. Adolf Beltran recull les cròniques de Dino Buzzati a propòsit d'endevins, bruixes i

A l’Info Setmanal 594, hem aprofundit en l’acte que organitzarà el col·lectiu d’entitats Populus Labora per donar el tret d’inici d’un trimestre ple d’activitats d’acció ecosocial i centrades en la sostenibilitat, amb Noemí Morillas, de l’oficina tècnica de Populus Labora; Àngels Blánquez, de la Cooperativa El Jardinet, i Eloi Isern, de l’Associació Ripollet Natura. A […] The post Info Sermanal 11/05/2023 first appeared on Ripollet Ràdio.

A l’Al Dia Terres de l’Ebre, avui dimecres 3 de mai un dia més hem parlat del delta de l’Ebre arran d’esta petició feta pel govern català de fixar una cabal ambiental de 20m3/segon per als canals de regadiu al delta de l’Ebre i assegurar les aportacions d’aigua dolça als arrossars, llacunes i badies del Delta. Els ho hem explicat a l’informatiu. A l’espai de l’entrevista avui hem parlat d’una nova edició d’Els Ports. Natura i Art que arriba este domenge 7 de maig amb un itinerari que durà l’art

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat "El que s'escolta a la muntanya"! És el primer poema simfònic de Franz Liszt i el compositor hongarès el va escriure inspirant-se en un poema de Víctor Hugo: "Germana, d'aquestes dues veus estranyes i inaudites, renéixer sense parar, desaparèixer sense parar, que el Senyor escolti l'eternitat. Un va dir: Natura! I l'altre: Humanitat!" Com a souvenir us he portat una cançó de muntanya de Manuel Blancafort: "Hi ha música que sona i

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat "El que s'escolta a la muntanya"! És el primer poema simfònic de Franz Liszt i el compositor hongarès el va escriure inspirant-se en un poema de Víctor Hugo: "Germana, d'aquestes dues veus estranyes i inaudites, renéixer sense parar, desaparèixer sense parar, que el Senyor escolti l'eternitat. Un va dir: Natura! I l'altre: Humanitat!" Com a souvenir us he portat una cançó de muntanya de Manuel Blancafort: "Hi ha música que sona i

Avui parlem de música que surt de l’amor i de la natura: es pot ser més romàntic? Revisem les obres de Wagner i de Janacek però també ens entretenim en la fantàstica peça de Charles Ives que es planteja el sentit de la vida. --------------------------- Per a escoltar les músiques de l'episodi i altres continguts extra, visita https://www.teatreauditoridegranollers.cat/ca/sons-en-el-temps.html Podcast realitzat amb el suport de

Avui amb el Joan Anton Català fem un cop d'ull a la taula periòdica per esbrinar quins són els elements més abundants al cosmos, a la Terra, i fins i tot dins del nostre cos.

Avui amb el Joan Anton Català fem un cop d'ull a la taula periòdica per esbrinar quins són els elements més abundants al cosmos, a la Terra, i fins i tot dins del nostre cos.

Avui rebem l'escriptor Raül Garrigasait per abordar la novel·la "Profecia" (Edicions del 1984), una història de sonoritats bíbliques que confronta natura i salvatgia des d'un present distòpic imminent.Parlem de plagues, civilització, barbàrie i família amb Garrigasait, Jordi Puntí, Anna Ballbona i Adolf Beltran.