Ute Lemper és una actriu de musicals o una totterreny que a més fa musicals? Repassem la personalitat creativa d'aquesta diva de l'escenari.

Els 90 són anys de superespectacles i adaptacions teatrals de grans pel·lícules. Andrew Lloyd Webber és famós pels seus megamusicals, però potser adaptar la mítica pel·lícula de Billy Wilder era excessiu.

En ple declivi dels megamusicals dels anys 90, un espectacle aconseguia ser genuïnament gran, no només en format sinó en esperit i contingut: "Ragtime" de Stephen Flaherty i Lynn Ahrens.

El dramaturg Guillem Clua, recentment guardonat amb el Premi Nacional de Literatura Dramàtica del Ministeri de Cultura per la seva obra "Justícia", ha aconseguit en el teatre allò que en el cinema sembla una assignatura pendent. Amb les dues parts de "Smiley", la segona ara en cartell a l'Aquitània, ha demostrat que una història d'amor no heterosexual pot atraure el gran públic sense por de prejudicis ni etiquetes. Repassem amb ell algunes pel·lícules que al llarg de la història han retratat la

No podíem deixar de retre un homenatge necessari a l'actor que no en va tenir prou de ser el millor James Bond de la història, sinó que a més va transcendir aquesta icona, i la de ser el pare d'Indiana Jones, amb molts altres papers. No tothom pot presumir d'haver arribat a la jubilació encarnant herois d'acció de manera convincent. El crític Blai Morell ens ajuda a recordar Sean Connery com es mereix. A "Les intocables" ens quedarem a Escòcia, la pàtria de Connery, per recordar la comèdia "Whisky a

L'òpera i el musical són dos estils musicals que utilitzen un llenguatge semblant però que tenen requisits tècnics i estilístics molt diferents per als intèrprets que s'hi dediquen. Com ha estat el viatge de cantants del món de la música clàssica al del teatre musical i viceversa?

"Grease" és un musical que ha tingut molta repercussió en l'imaginari col·lectiu i gairebé tothom el coneix. Però coneixem sobretot la pel·lícula del 1978 i no tant el musical del 1972. Com va ser la seva gestació? Com sona la seva versió original? Com funciona l'argument? Repassarem la història i les històries d'aquest musical que ja ha fet ballar dues (o tres) generacions.

L'actor Juli Fàbregas acaba d'estrenar a Netflix "Menéndez, el día del señor", una coproducció entre Catalunya i Mèxic en què dona vida a un exorcista de mètodes molt violents. Abans havia estat un bomber que entrava a l'escala de l'Eixample més terrorífica de la història del cinema, a "REC 2". Amb ell analitzem l'obra de Jaume Balagueró, un director amb vocació internacional que no ha perdut mai la visió costumista. Potser és més popular per les seves incursions en el terror, però allà on Balagueró

Enginyós, ballable, descarat, elegant, dolgut, juganer, elitista, popular, sensual, groller, intel·ligent, romàntic... Cole Porter va ser tot això i molt més, però quin és l'autèntic? L'Anna i el Francesc ho tenen clar, però possiblement no coincideixen.

Potser el rock, el country o la música electrònica casen malalment amb les melodies de Broadway. Però si un gènere ha sabut absorbir els estàndards del musical és el jazz vocal femení d'ahir i avui.

Als anys 90, un musical va aconseguir fer-se un lloc al decadent panorama del musical americà fent un moviment arriscat: allunyar-se del rock i el pop imperants i utilitzar una dramatúrgia i una composició extremadament clàssiques. El resultat no podia ser més brillant que "The secret garden", l'obra de Lucy Simon i Marsha Norman.

L'any 1973 s'estrena un musical que unia rock, transvestisme, terror i humor en una barreja només explicable als anys 70. Avui en dia, "The Rocky Horror Show" és un clàssic popular, però vol dir això que hagi perdut la força transgressora?

Fa gairebé un segle Jerome Kern i Oscar Hammerstein II s'unien per crear, quasi sense voler-ho, el primer gran musical de la història de Broadway, l'espectacle que anava més enllà de l'opereta i la comèdia. Què va posar en marxa "Show Boat" que el seu llegat encara perdura avui en dia?

L'actriu Victòria Pagès, dona de teatre que ha crescut amb nosaltres des dels temps del Club Super 3 i que hem vist a sèries com "Nit i dia", ens proposa recordar la carrera de la intèrpret que ha rebut més Oscars en tota la història. Katharine Hepburn va guanyar quatre estatuetes i ni una sola vegada era a la cerimònia per recollir el premi. Voleu més proves de la seva independència? La relació extraoficial mantinguda amb Spencer Tracy i la seva capacitat de triar directors i companys de

Als anys 60 es produïa un divorci entre la música popular i els escenaris de Broadway. El rock i altres gèneres afins semblaven incompatibles amb el teatre musical i les noves generacions no semblaven interessades en el llegat del musical tradicional. Però, realment, la nova música va rebutjar el musical o al revés?

Un musical és la suma de moltes forces creatives. Cal que totes estiguin equilibrades o siguin perfectes perquè l'obra funcioni? Ho estudiarem amb Kinky Boots, mirant si el llibret de Harvey Fiernstein i la partitura de Cindy Lauper estan igualats en qualitat.

Avui hem estrenat una nova càpsula de la secció La història del dia, a càrrec de la historiadora i arxivera deltebrenca Noemí Navarro. La peça d'avui es titula "Cine Parroquial" i ens fa pensar a través del món del cinema.

El gato negro (título original en inglés: The Black Cat) es un cuento de horror del escritor estadounidense Edgar Allan Poe, publicado en el periódico Saturday Evening Post de Filadelfia en su número del 19 de agosto de 1843. La crítica lo considera uno de los más espeluznantes de la historia de la literatura.

La versió musical (i musical cinematogràfica) de la famosa obra de teatre "Pigmalió" de G. B. Shaw va ser un dels èxits dels musicals dels anys 60. Amb el títol de "My Fair Lady", va centrar l'atenció dels Premis Tony i dels Oscars del seu moment. Amb dues importants actrius fent de protagonista femenina. O tres? Tot plegat una sèrie de traïcions i cops de sort que van fer que veiés la llum un dels musicals més clàssics i famosos de la història.

És possible unir un dels arguments més patriòtics i tradicionals amb la música i el llenguatge escènic més actual? És possible fer cantar hip-hop als pares de la constitució americana? I pot, aquesta unió, esdevenir un dels musicals més unànimement aclamats per la crítica i el públic de tots els temps? Només és possible si el subjecte és Alexander Hamilton i, el creador del musical, Linn Manuel Miranda.