Pau Casals, un segle de música i d"història

Pau Casals ens parla, en aquest capítol, de la que considera l'etapa més feliç de la seva vida. Alguns noms clau que en marquen l'itinerari són: Prada, Marta Montáñez, Zermatt, Puerto Rico i Marlboro. També ens parla de la seva gran activitat arreu del món, on és reclamat com a músic i com a portador d'un insubornable missatge de pau i fraternitat.

En aquest capítol Pau Casals ens explica com va viure, des de Prada, el drama dels refugiats republicans espanyols i l'ocupació de França per l'Alemanya nazi. I com l'esperança que la victòria dels aliats acabaria amb Franco va donar lloc a una gran decepció quan va comprovar que no seria així. També ens explica com va néixer el Festival de Prada.​

Pau Casals ens parla, en aquest capítol, de la necessitat que sent, després de molts anys de voltar pel món, de tornar a Catalunya i contribuir a impulsar la vida musical del país. Ens parla de la gènesi i vicissituds de l'Orquestra Pau Casals i de l'Associació Obrera de concerts. També, de l'entusiasme amb què va viure l'arribada de la República i l'horror i la desesperació que li va provocar la guerra civil.

En aquest segon capítol, Pau Casals ens explica com va ser la seva entrada a la vida concertística de primer nivell i com es va convertir, ràpidament, en un dels intèrprets més sol·licitats. Ens parla dels seus concerts per Europa, Amèrica i Rússia i de com era el món abans de la guerra del 1914. També ens explica que fer música amb els amics, a porta tancada, era la seva manera de desconnectar d'aquesta vida tan apressada.

En aquest capítol, Pau Casals ens parla de la seva família -pare, mare, germans-, del seu primer contacte amb la música i amb el violoncel, i de les persones -Albéniz, el comte de Morphy, Gevaert, Lamoureux ...- i els llocs -el Vendrell, Barcelona, Madrid, Brussel·les, París...- que van conformar el seu itinerari formatiu. També ens parla de les contrarietats que va trobar en aquest camí i com la tenacitat i la il·lusió el van ajudar a superar-les.