Retrats Intermitents

Amb Gloriana Jiménez, Març Llinàs, Santiago Lomas i Marta Vivet.Davant la marginació o l’aïllament social, les persones LGBTIQA+ hem construït comunitats i contracultures diverses. Els mitjans audiovisuals han fallat, moltes vegades, al representar aquests espais. És habitual que en l’audiovisual apareguem com a persones individuals, marcant la diferència en un elenc cis-heterosexual, i sense cap altra persona semblant a nosaltres. No obstant això, en aquest episodi de tancament no només volem

Amb Alberto Berzosa, Sofia Esteve, Isa Luengo, David/Davinia Mateo i Elodie Mellado. Les persones LGBTIQA+ no hem arribat ara al món. Tenim una història extensa, encara que, probablement, abans les nostres identitats es pensessin diferent, o utilitzéssim altres paraules. Amb les pantalles ens passa el mateix: carreguem amb una llarga història de representació audiovisual, que ens agradaria recórrer i discutir en aquest episodi. Com hem canviat durant aquests anys? És útil afirmar que la nostra

Amb AL-V, Helena Parellada, Víctor Ramírez i Rafael Ventura. Els darrers anys s’han assenyalat les grans dosis de patiment i mort a què les persones LGBTIQA+ som sotmeses a les ficcions audiovisuals. El “síndrome de la lesbiana morta” n’és l’exemple paradigmàtic: la mort, sense justificació narrativa, de bona part dels personatges lèsbics que apareixen a les sèries de televisió. Alhora, representar el nostre patiment i la nostra mort també és un exercici necessari per a demostrar que la

Amb Zaida Carmona, Marina Cisa, Beatriz González de Garay i Shaina Joy Machlus. Un ventall més gran de referents LGBTIQA+ ens permet construir les nostres identitats de forma més lliure, autoacceptar-nos, i compartir les nostres realitats amb les persones que no les viuen en primera persona. Qualsevol lluita i canvi social necessita referents. Sovint es discuteix en termes de bons i mals referents. Això pot implicar que existeix una bona i una mala vida queer. Els referents positius i negatius

Amb Mariona Borrull Zapata, Albert Closas Oliveras, Alejandro Gil i Juan-José Sánchez Soriano. És un lloc comú afirmar que en els darrers anys les persones LGBTIQA+ hem guanyat visibilitat als mitjans de comunicació. També concloure que més visibilitat implica més respecte i acceptació social de les identitats i sexualitats dissidents. És innegable que la incorporació de persones LGBTIQA+ als discursos audiovisuals ha avançat paral·lelament a la consecució de drets socials en alguns contextos. I cal

Benvingudis a Retrats Intermitents, un podcast al voltant de la representació LGBTIQA+ als mitjans audiovisuals. https://retratsintermitents.cat