oralitat

Carlos Motta entén les seves recerques com un espai potencial d'enunciació des del qual actuar com a contrapès a les narratives dominants en un gest afirmatiu per a reconèixer grups socials, identitats i comunitats, la veu de les quals ha estat suprimida pel poder colonial dominant. A través d'una pràctica multidisciplinària radical, la seva rúbrica es desdibuixa en l'ús de múltiples mitjans, des del vídeo, la instal·lació, l'escultura, la performance o el dibuix sobre paper. I al mateix temps, posa

Mapa Teatro és un laboratori d'imaginació social impulsat l'any 1984 a París per Heidi, Elizabeth i Rolf Abderhalden, que el 1986 es va traslladar a la ciutat de Bogotà. Des de l'inici del seu recorregut han desenvolupat la seva pràctica dins de l'àmbit de les arts vives, apostant per la creació col·lectiva i la formació de comunitats experimentals temporals. Com a bons antropòfags, treballen en la reconversió de materials per a crear nous universos que es deixen travessar per testimonis i ficció,

En aquest podcast, parlem amb l'escriptora i periodista Andrea Valdés sobre escriptura pura, heterodòxia i optimisme espacial. Obrim la metàfora de les eines toves, i la ressonància semàntica dels òrgans, siguin llengües o genitals, atrapats pels rudiments tècnics de les màquines. Parlem de l'ús del magnetòfon, la fluïdesa del muntatge aeri i la recerca dels grups d'autoconsciència de Rivolta Femminile per a trobar en un entorn privat, no mixt, un espai de parla diferent. La conversa va ser

Ens asseiem amb el comissari i investigador britànic Grant Watson per a parlar sobre tèxtils i les seves ramificacions materials i socials. En canvi, vam acabar xerrant sobre la seva pràctica al voltant de les entrevistes, donant lloc a una metaentrevista sobre entrevistes i el propi acte d'entrevistar. En aquest podcast, Grant Watson parla sobre l'actuació, l'edició, la demografia, la transferència, la captura de l'atmosfera d'una entrevista i altres temes que explora en un dels seus principals

Luz Pichel és poeta. La seva escriptura ve de tots aquests indrets i d'altres als quals sense haver-hi viatjat físicament, va arribar per curiositat, imaginació i empatia. La tensió entre llengües majors i menors, la potencialitat alliberadora d'un ús no estabilitzat ni folklorizant del dialecte i l'esquerda d'invenció que obren la memòria i la infància, són algunes de les vies que explora la seva poesia.

María Salgado parla sobre poesia low tech, sincretisme, spoken text, escriptura i oralitat, canals ocupats, virtuts del prefix an, drogues, i la tensió productiva entre les frases en ús al carrer i les que estan guardades als llibres.

Marysia Lewandowska parla del Women’s Audio Archive, de la necessitat vital de generar contrarrelats en el marc dels règims totalitaris, de com es teixien xarxes abans de la xarxes, de les fronteres entre el privat i el públic, del procés de negociació que produeix el desplaçament d'un àmbit a l'altre, de les responsabilitats de l'arxiu i de la potencialitat de generar converses des de l'art.